04 de gener de 2019
04.01.2019
Diari de Girona
JORDI BORJA · Geògraf urbanista i fundador de Bandera Roja

«Hem tingut una democràcia de baixa intensitat»

Jordi Borja presenta «Bandera Roja», la història d'aquest moviment polític estudiantil dels anys 60 del qual va ser un dels fundadors, el 10 de gener a la Llibreria 22, en un acte-debat que comptarà també amb Joaquim Nadal, Josep Quintanas i Xavier Corominas

04.01.2019 | 00:38
«Hem tingut una democràcia de baixa intensitat»

A Bandera Roja eren uns ingenus?

No ho crec, teníem certa experiència en la militància política. El nucli principal venia del PSUC, que no era precisament un partit ingenu, més aviat realista. No preteníem fer la revolució, ni tan sols acabar amb el règim, sinó contribuir que els sectors populars tinguessin pes en el procés de conquesta de la democràcia.

Vostè va patir exili i presó.

Vaig estar exiliat de 1961 a 1968, vaig viure a París. Quan vaig tornar, vam crear Bandera Roja i després uns quants de nosaltres vam passar per la comissaria i la presó. Vam estar mesos en presó preventiva, però res més, vam evitar el judici.

Allò sí que eren presos polítics?

He, he, i els d'ara també.

Es poden comparar les situacions?

És comparable en la mesura que ara estan també a la presó per raons polítiques, però no es pot equiparar la situació actual amb la dictadura franquista, que dictava condemnes de 30 anys o fins i tot de mort, fins poc abans de morir en Franco.

És correcte dir que està vostè a favor de la independència de Catalunya, però com a mitjà i no com a fi?

La independència és una possibilitat, però no immediata. N'hi ha d'altres, com ho poden ser un federalisme asimètric, un autogovern més fort, una relació confederal... El marc de la Constitució de 1978 permet moltes més coses, el que passa és que els governs espanyols han pervertit la Constitució.

Permet fins i tot la independència?

La independència, no, per l'article 2 que van imposar la monarquia i l'exèrcit i remarca la indivisibilitat d'Espanya. Tanmateix, la distinció entre nacionalitats i regions podria facilitar un nivell molt més alt d'autogovern, com els que li deia de confederació o de federalisme avançat.

Vostè quin model preferiria?

La qüestió no és l'opinió personal, sinó veure què és possible. I per mi, en aquests moments el possible, i relativament fàcil, seria celebrar un referèndum.

Preguntant què?

S'hauria de pactar. Pot ser sobre la independència o sobre una fórmula intermèdia. No és qüestió d'opinions personals, sinó de saber què es pot aconseguir.

I la independència diu la Constitució que no és possible.

L'article sobre la indivisibilitat d'Espanya és una aberració.

Alguns sectors critiquen la Transició. Vostè que la va viure, com la valora?

Es va fer el que es va poder (riu). L'únic partit amb poder de mobilització era el PCE. I el PSUC. La resta tenien més dirigents que militants. Amb més força s'hauria pogut fer un referèndum sobre monarquia o república, no s'hi hauria inclòs l'article 2... Però la Constitució és avançada en molts aspectes, als 80 va permetre avenços en drets i polítiques socials. En altres aspectes, hi va haver regressió.

Regressió amb el PSOE?

Els socialistes han fet algunes coses positives, com les polítiques d'educació, sanitat, protecció social... en els drets individuals. Però hi va haver regressió en l'autogovern i debilitat enfront dels poders financers. I temor a aplicar bé la memòria històrica, que equival a deixar la democràcia a mitges. Hem tingut una democràcia de baixa intensitat.

I la monarquia?

La monarquia és un ridícul, una fantasmada. Podia tenir sentit al principi, però després que el 23-F es consolidés la democràcia, el mateix rei hauria d'haver facilitat als anys 80 un referèndum sobre república o monarquia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook