«Tant les persones com les verdures poden ser lletges i bones»

Ens podem estalviar anar a comprar algunes coses. Sobretot enciam i altres verdures de fulla. També cebes i tomàquets quan sigui la temporada... Ara, subsistir completament, no.

Però vostè es passa: fins i tot cultiva síndries, a casa.

I carabasses. Però això ho faig una mica per treure pit, per demostrar que és possible. El més fàcil és l'enciam, la rúcula, els canonges, les cebes... A casa, a les amanides gairebé sempre hi ha algun ingredient del terrat, que és on tinc l'hort. No sempre tota l'amanida, perquè a casa som colla, som cinc.

El que cultivem nosaltres és sempre més bo?

Sempre. Això és com quan al teu fill li rius les gràcies i al fill de l'altre li dius que és un mal educat. Una cosa feta per tu la valores més, sempre té un plus, perquè el que és veritat és que de la collita al menjar ha passat poc temps, i té més qualitat que el que puguis comprar al mercat, encara que això sigui més gran i més bonic. Al mercat pots trobar coses que no tenen la qualitat organolèptica del que culls a casa.

Però als fills un no se'ls menja, si no es diu Saturn.

He, he, però ho diem, no? «Ai, és que me'ls menjaria»

Ens perd l'estètica, tant a l'hort com a la vida?

Totalment. La bellesa està a l'interior.

A les persones i a les verdures?

Sí, però ens fixem sempre en la superficialitat, el mateix Walt Disney fa que al final el noi es converteixi en un príncep molt guapo. Amb les verdures fem igual.

Poden ser lletges i bones?

Sí, tant les persones com les verdures.

A Girona teníem hortes municipals a Santa Eugènia, on ara hi ha el McDonalds.

Això és un tema polític.

Dona més diners el McDonalds?

Dona més diners... de moment. Però aquell sòl ja queda destruït per sempre. En alguns llocs ja es té en compte l'agricultura urbanística per conservar la ciutat. És un pas que s'ha de fer tard o d'hora.

A casa prefereix tenir una pastanaga que un gos?

Sempre (riallada). És més fàcil de cuidar.

Les pensem?

Hi ha plantes que tenen mascles i femelles, i d'altres que en la mateixa planta tenen flor mascle i flor femella. La sexualitat de les plantes donaria per parlar molt.

Deixem-ho estar, que això ho llegeixen menors. Parlem de la fruita de temporada: ja no existeix?

I tant, que existeix. En agricultura hi ha una paradoxa que ens hauria de fer reflexionar: quan la fruita és de temporada és quan és més barata i quan és més bona. En tots els articles, el més bo és més car, però en l'agricultura, quan és més bo és més barat. Això vol dir que alguna cosa no estem fent bé en aquesta societat.