Les llegendes solen aparèixer a redós d'esdeveniments que han tingut una arrel històrica, per bé que la imaginació popular s'ha cuidat prou bé d'introduir-hi elements curiosos, aportacions misterioses i realitats no viscudes, fins a acabar per arrodonir una narració que, a poc a poc, va penetrant com aigua fina de pluja en l'imaginari col·lectiu d'un poble o una ciutat.

A Girona vam tenir la sort de tenir aquell gran mestre de cerimònies, cartellista, dibuixant, pintor, escriptor i, en general, activista cultural, com se'n diria ara en l'argot més modern i chic, que es deia Carles Vivó. Ell va saber recuperar vells contes que circulaven sobre misteris, històries ocultes d'una ciutat amagada sota la pesadesa de pedres mil·lenàries, fantasies de llarg recorregut, realitats passades pel sedàs de la mitologia i, de tot plegat, en van sorgir algunes de les llegendes més conegudes i populars que s'expliquen avui a les escoles. El misteri de les mosques que surten del sepulcre de Sant Narcís i ataquen l'invasor francès, la certesa de tornar a la ciutat si es fa un petó al cul de la Lleona, la història trista de la pobra Tolrana, el fantasma de la qual encara s'apareix pels carrerons estrets del Call, la majordoma de Sant Narcís, que l'artista Piculives va saber interpretar en l'escultura que hi ha al peu del passeig arqueològic, o la llegenda de la bruixa de la Catedral, aquella gàrgola de formes femenines que hi ha a tocar la torre de Carlemany i que Déu va castigar per tirar pedres durant la processó del Corpus, són alguns dels exemples de magnífiques llegendes que han arrelat i que, en el seu dia, la Diputació va publicar en el volum Llegendes i misteris de Girona, dins la seva prestigiosa col·lecció de Quaderns.

Però hi ha d'altres llegendes que, malauradament, no són tan conegudes com aquestes. A Taialà, per exemple, tenen El Follet del Ter, un conte de criatures fantàstiques que l'escola n'ha fet difusió a través d'una publicació amb textos de Joan Frigola i il·lustracions de Roser Matas. Al barri de Santa Eugènia tenen La llegenda de la nimfa del rec, on s'explica que, després que unes pluges enderroquessin el pont que els veïns havien fet per travessar el Güell, el mestre d'obres Guillem de Montfullà exclamà: «Només un dimoni pot construir un pont en aquest lloc!». Dit i fet. Molt amablement, el dimoni es va oferir i va fer un pont nou a canvi de l'ànima del primer ésser viu que el travessés. El tracte es va acceptar, però els veïns van fer-hi passar un gos i el diable, en veure's burlat, va llençar la maledicció de convertir en nimfa la primera nena que hi passés. Contents amb el nou pont, ben aviat s'oblidaren de les amenaces i ves per on que una nena de 12 anys, anomenada Gènia, una de les filles de can Ninetes, va creuar-lo amb tota la ingenuïtat de la seva edat però en haver-lo travessat, va desaparèixer i es va convertir en la nimfa del rec, condemnada a viure entre les aigües del poble per tota l'eternitat. Aquesta llegenda va ser escrita per Jaume Prats i Pons, el «Vivó» de Santa Eugènia, i va editar-la l'AMPA de l'Escola Montfalgars amb unes magnífiques il·lustracions de Vicenç Huedo. La mateixa escola ha publicat també la petita història de la mascota del barri que no és altre que un talp en homenatge als camps de conreu que l'envolten i també el conte La pedra del saber que explica la història d'un follet que habitava a la muntanya de Montfalgars conegut com en Montfollet, nom que, lògicament, ha adoptat la biblioteca, ambdós amb il·lustracions de Quim Paredes i text de Jaume Prats.

Potser convindria repescar i difondre aquestes altres llegendes que parlen d'una Girona que no és a prop dels monuments i el nucli antic, però que tanmateix té present i reivindica les arrels de la seva història.