Carles Agulló, de la cafeteria de l'hotel Carlemany de Girona, va guanyar l'edició d'enguany de Millor Barista de l'Any, que organitza Cafès Cornellà. Posteriorment, a València, es va classificar per a la final espanyola, que tindrà lloc a Barcelona el mes d'abril

Beu cafè?

Només a primera hora del matí i havent dinat.

Se'l fa vostè, suposo.

Sempre me'l faig jo i sempre me'l faig aquí, a la cafeteria on treballo. A casa, mai. I altres bars, rarament.

És un maniàtic?

No, és que el cafè és diferent a cada lloc, i un s'acostuma al seu.

És millor el cafè de bar que el de casa?

És que a casa no tenim cafeteres ben parides. La cafetera d'aquí és un avió: sempre la mateixa temperatura, el mateix drenatge, el mateix cafè, la mateixa caiguda...

I el que anuncia en George Clooney?

Dubto que en George Clooney prengui aquest cafè que anuncia, de càpsules. Tot i que la càpsula sigui el futur, perquè ja hi ha moltes cafeteries que funcionen així. Porta la dosi exacta i t'estalvies calcular, pensar.

És igual de bo?

Jo crec que no. No és el cafè que m'agrada, però m'agrada com funciona tot plegat. Reconec que és una tecnologia molt ben trobada.

El cafè és una droga?

Ho és una mica. Per aquí entra gent al matí amb una cara, i quan ha fet el cafè, surt amb una altra cara. Més que el cafè, és tota la rutina: arribes, fas el cafè, fulleges el diari... Són els teus 10-15 minuts de... de vida! Després ja te'n vas a tenir-te-les amb els teus problemes.

Què és un cafè descafeïnat?

Crec que és per a gent que ja porta molts cafès a sobre (riu). És un altre rotllo, fins i tot té un altre color. Suposo que serveix per enganyar el cos.

A la barra els clients es confessen?

Més que confessar-se, que algun n'hi deu haver, el que tinc són diverses converses obertes alhora, a diferents racons de la barra.

El que en escacs serien unes simultànies.

I a més, interrompudes cada vegada que haig de fer alguna cosa, i restablertes al cap d'uns minuts. També haig de tenir en compte que no tothom ve amb el mateix humor. O gent que al cap d'uns dies recomença la conversa que vam tenir... sort que tinc bona memòria.

Amb què no hem de barrejar mai el cafè?

El cafè està bé perquè dona molt de joc, es pot lligar amb moltes coses. M'agrada molt, per exemple, el cigaló de Baileys. Aquí es demana molt el cafè amb llet condensada, a mi no m'agrada gens, trobo que queda massa espès. M'han arribat a demanar un expresso, curt... amb tassa de cafè amb llet. Però bé, això va a gustos.

El veig un barista molt tolerant.

És igual de vàlid el cafè de 25 mil·lilitres i 25 segons de caiguda, que el descafeïnat sense escuma i amb sacarina que em demana aquell senyor. El millor cafè és el que li agrada a cadascú.

I vostè on l'ha pres millor?

Si li dic la veritat, abans de treballar aquí, que ara fa sis anys, jo no era gaire cafeter. Aquí he après de cafè i també m'he aficionat al cafè. El cafè varia, segons la humitat, el temps que fa, si plou o no...

Un moment: això ho diu de debò?

És clar que sí, i segons el temps que fa, s'ha de variar el punt de molt, perquè sigui més gruixut o més prim.

Aquesta mania moderna d'obsequiar amb una xocolata, no desvirtua el sabor del cafè?

He, he, xocolata o galeta. S'ha de menjar després, no abans. Perquè el cafè, si és bo, deixa la boca una mica aspra