Els Atrapasomnis presenten diumenge a La Mirona de Salt el seu últim Llibre-CD «Anem amunt!!!» (U98) amb una banda formada per set músics i moltes ganes de fer-ho passar bé en un any en què han vist que els cancel·laven més de 60 concerts. El grup, format el 2013, ha aconseguit viure de la música tot i les dificultats del moment, agreujades pels efectes del coronavirus.

La música ajuda a atrapar els somnis?

Més que mai. Arribar allà on som ara ha sigut un somni per a nosaltres. La música ens transporta a moments, emocions, coses que ens han passat a la vida, i molts cops, ens trasllada als somnis.

La música ens acompanya tota la vida. Per a nosaltres ha sigut el mitjà per arribar a aquest somni que teníem. Ens agrada que ens faci vibrar, que ens desperti emocions, que ens faci somiar.

Sempre han fet música familiar?

(Riu). Els Atrapasomnis estan destinats per això, per fer vibrar nens i nenes. Potser en un inici no ens havíem plantejat fer temes propis i tocàvem més versions de tota la vida, però al cap de no-res vam començar a crear algun hit que ens ha acompanyat ja per sempre. La serp Siseta porta set anys amb nosaltres. Des de fa temps que ja només toquem temes nostres.

Jo faig més la música, amb la guitarra, i en Jordi s'ocupa de la lletra. Així ens anem inspirant. Portem molts anys tocant junts. Com a Atrapasomnis des del 2013, però abans havíem estat en formacions de versions, per exemple.

Quan van començar a viure de la música, si és que encara es pot?

Va ser segurament el 2017 o el 2018, a partir del primer disc, quan vam veure que teníem ja uns setanta concerts durant tot l'any.

Sí, aquell va ser el moment de dir «ostres, ara és el moment per intentar-ho», deixant les feines que portàvem.

El 2018 van superar el centenar de concerts. Quants n'han fet el 2020?

No ho hem comptat, però pocs, potser una vintena.

Al juny, amb el final de curs, podíem fer vint bolos i aquest any, res de res.

Al juliol en vam fer tres o quatre, i a l'agost cap, zero, una cosa mai vista. Ens han anul·lat entre 60 i 70 concerts aquest any. I ara el que ens arriben són reserves. Ens diuen que ens guardem una data i que ja veurem, en funció de com estiguin les coses, si es podrà fer el concert.

Quina resposta troben en la gent en els concerts que han fet dins de la nova normalitat?

Entenem que per als programadors pot ser un risc, però nosaltres diem que la cultura és segura i que els concerts es poden fer seguint totes les normes. Diumenge hi haurà lloc per a unes 250 persones.

A La Mirona, per exemple, tot està perfectament preparat per diumenge. Són l'única sala de concerts de Catalunya que es manté oberta. Saben molt bé com fer-ho. La gent anirà entrant i s'aniran col·locant per famílies o grups de convivència, amb distància respecte als altres espectadors. És complicat però es pot fer. L'altre dia una mare em deia «com ho faré amb la meva filla perquè s'estigui quieta i asseguda, és hiperactiva!». Li vaig dir que ja m'agradaria dir-li que es podria moure i ballar, però que no ho podia fer i que hauria d'estar-se al seu lloc.

El llibre/disc «Anem amunt!!!» havia de sortir a la primavera. S'ha fet llarga l'espera?

Ho teníem tot preparat, sí, i l'estrena de l'espectacle estava prevista per a l'abril. Al final ho vam llançar a finals d'agost, o sigui que està acabat de sortir, com aquell qui diu.

Hem hagut d'arrencar gairebé de zero, després del confinament, en la preparació de l'espectacle. Com fem habitualment, seguim una història i hi posem les cançons, més dues o tres que la gent se sap ja des del nostre primer treball.

Sempre hem publicat disc i conte, amb il·lustracions de Lu Garriga. A La Mirona es veurà aquest nostre últim espectacle, que proposa un viatge a la Lluna amb moltíssims entrebancs. Ens caldrà l'ajuda de tots els nens i nenes i de les seves famílies per arrencar el globus aerostàtic, inflar-lo i posar-hi tots els personatges que ens acompanyen, per poder anar a salvar la Lluna, que té un problema força greu.