Ja que hi ha qui sosté que el Quixot va ser escrit en català, creu el Tirant ho va ser en castellà?
Per acabar-ho de complicar, va ser escrit en valencià. Però ha fet molt bé la pregunta, perquè és una qüestió de creences.
Simplement?
No en tinc proves, però em divertiria molt que fos com diu. Com que català i castellà són fills de la mateixa mare i van néixer amb poc temps de diferència, és una qüestió de creences.
El Tirant és un Joc de trons avant la lettre?
El Tirant és EL Joc de trons original. Què coi és això de tios escrivint novel·les com si fossin a l'edat mitjana? En Joanot Martorell formava part d'aquell temps i dels cavallers, i escriu en primera persona d'una cosa que coneix. El que pugui venir després són succedanis, imitacions.
Ha escrit una versió en català actual perquè considera els seus contemporanis ganduls o senzillament ignorants?
Ho fan tots les llengües i cultures, Montaigne, per exemple, està reescrit al francès actual. Trapiello ho ha fet fa poc amb el Quixot. Ara bé, hi ha un percentatge baix de lectors que tenim -perquè jo m'hi incloc- interès no només en el fons de què llegim sinó també en la forma, i ens fixem en la llengua antiga.
A vegades és difícil.
Estem parlant de cinc-cents anys enrere, és difícil. La prova està que fins i tot la versió de Martí de Riquer ja té l'ortografia actualitzada. Vaig mirar una versió amb l'ortografia original i... hòstia! Alenteix molt la lectura. No es tracta d'ignorància sinó de fer una versió alternativa. No és una versió per estudiar la novel·la sinó per gaudir-la.
Quants puristes l'han reptat a una justa medieval?
Estic esperant la primera lletra de batalla d'algun medievalista (riu). La veritat és que els estudiosos que ho han llegit han entès que no és una edició filològica sinó per al gran públic.
Per si de cas, no abaixi la guàrdia.
Només s'han enfadat alguns lectors valencians, perquè el verb «eixir» l'he escrit «sortir». I tenen raó, però jo no puc passar pel que no soc, jo surto de casa, no ixo. Em sentiria com els que van de vacances a Menorca i fan veure que parlen menorquí: «Al·lot, al·lot!».
«Sempre la fortuna és favorable als dolents i viciosos», diu el Tirant.
Una de les frases més vigents del Tirant. Això demostra que la condició humana no ha canviat gaire.
Vostè és afortunat, per tant?
Soc molt afortunat, perquè soc molt malparit (riu). Viciós... depèn dels vicis.
«No hi ha al món secret més gran que el cor d'una dona»?
Em penso que és un secret fins i tot per ella. Però crec que és aplicable a qualsevol persona, home o dona.
La frase podria passar avui per masclista. Estem exagerant, en tot això?
Estem exagerant i sobretot estem errant el tret. Intentar revisar i modificar coses del passat és amagar la merda sota la catifa. Si hi ha merda, s'ha de posar en context per entendre-la. Què és això de dulcificar-la i maquillar-la? Censurar llibres, tirar estàtues a terra... Si parlem del que està bé o malament, fem-ho en termes morals, no en termes artístics.
El passat és un país estranger, allà les coses es fan diferent...
És clar. El Tirant mateix, que representa que és bo, el fot a l'ARRO dels Mossos d'Esquadra i el titllarien d'assassí.
Qui és primer en temps, és primer en dret». Es referia el Tirant als autònoms catalans a l'hora de rebre ajuts?
(Riu) Qui primer arriba, primer seu. El codi medieval encara preval, el tenim a la memòria reptiliana, no és broma. D'aquí l'èxit de Joc de trons. Ara el noble és qui ven més o qui té més audiència.
Què poden aprendre els polítics catalans del Tirant?
Autoestima, i sobretot estratègia. El Tirant no té solucions màgiques, té enginy. Venç enemics més poderosos per la intel·ligència. Potser els polítics haurien d'entendre que els superpoders són mentida, el que compta és aplicar l'enginy a la re-a-li-tat. I llavors podràs fer coses.
