Aquí l'estafa està ben vista perquè som el país on va néixer la picaresca?

Sí, està envoltada de cert romanticisme. A aquest home se l'ha equiparat al Don Juan, a Casanova... a la figura del gran seductor. Per mi és un error, es tracta d'un depredador, que s'acosta més a la figura del psicòpata que a la del seductor. Que això estigui ben vist socialment ha fet molt de mal a les víctimes. Ha destrossat persones i famílies. Per aquesta aura que esmenta, algunes víctimes tenen sentiment de culpa i no volen parlar.

Ja se sap què diu la gent: quan hi ha una estafa, l'estafat té part de culpa.

És molt incòmode parlar d'això, però, certament, una estafa parla molt de la víctima. El pla per estafar es basa en els somnis i il·lusions de les persones estafades. Potser en alguns casos, si no s'haguessin deixat encegar pels somnis, no els haurien enganyat. Però en el cas de què parlem era difícil, era un home que no tenia cap escrúpol i seleccionava molt bé les víctimes.

No oblidem que són víctimes.

L'únic delicte que ha augmentat el darrer any és l'estafa, i en concret les ciberestafes, a través d'internet.

Què el va atraure, de Francisco Gómez?

Era fascinant i terrible alhora. Em fascinava que es va fer passar per policia, per pilot d'avió, per provador de cotxes de F-1, per rescatador marítim, i per membre del cos tècnic del Barça, amic de la família Messi i tot. Feia això sense cap remordiment, només per estafar. Després, en parlar amb les víctimes, em vaig adonar que intimava amb elles, iniciant relacions sentimentals i desapareixent quan ja tenia els diners. Això el feia terrible. No ho feia només amb les dones, també amb amics que l'ajudaven de bona fe. Va enganyar fins i tot un amic que el va treure de la presó.

Gràcies a estudiar aquest cas, ha après a estafar dones de bona fe?

Crec que no n'aprendré mai (riu). I espero no haver de recórrer-hi. El que més m'ha impressionat és veure l'estat d'algunes de les víctimes, amb depressions severes i altres greus seqüeles.

Les dones són de més bona fe i per tant més fàcils d'enganyar?

No li ho sabria dir. Aquest home era capaç d'enganyar qualsevol persona. Li va vendre un «anell màgic» a un addicte a les escurabutxaques o un nadó a un company de cel·la. Ha venut de tot... i no tenia res. Però és cert que en la darrera etapa s'especialitza en dones.

Per quina raó?

Aprèn que en les pàgines de cites pot seduir dones, i aconseguir diners a través de la via sentimental.

Les xarxes socials són un gran nínxol de mercat per als estafadors?

Totalment. Hi ha altres casos d'estafadors que feien servir les xarxes socials. És un camp on és fàcil projectar una falsa imatge d'un mateix, i on la pots mantenir durant més temps. Allà et pots presentar com a paracaigudista, i els altres s'ho hauran de creure.

M'està dient que pot ser fals l'email que vaig rebre ahir d'una vídua africana que em vol llegar la seva fortuna?

(Riallada). Diners no crec que en tregui. Però si s'anima a continuar la correspondència, en pot treure un reportatge divertit.

Ha parlat amb l'estafador?

Mai ha volgut parlar amb mi, i ho he intentat diverses vegades. No em va ni respondre les cartes que li vaig enviar a la presó. No vol parlar amb periodistes, suposo que perquè com més detalls se sàpiguen, més li dificultaria la seva forma de guanyar-se la vida.

No creu que a tots ens estafen cada dia?

Crec que sí. És a dir, quasi tothom menteix. Alguns directament, els altres jugant amb els silencis, potser donant a entendre que som més importants del que som... Ara bé, sempre és necessari algú que s'ho vulgui creure. Crec que això ho fem tots, ens estafem contínuament els uns als altres, és molt difícil anar amb la veritat per davant, a cara descoberta.