Aquest any m'he proposat no deixar de fumar i no aprendre anglès, a veure si així aconsegueixo treure'm els sacsons i entrar al biquini. Vivim la transició calendària com si hagués arribat el moment en què el present es fa futur o el futur es fa present i això ens trastorna. Els propòsits neixen enmig d'aquesta pressió i la realitat és que alguns no es poden aconseguir ni amb un any per estrenar. Hi ha propòsits d'any que, segons a qui, li poden ocupar un segle o més. Jo no sé quantes vides necessitaria per gua?nyar el que ha fet perdre Madoff aquest any però és perquè no inverteixo a curt. Madoff sí: no va tenir en compte el futur a llarg termini però el va atreure a curt. Abans que li donessin la seva inversió ell ja tenia preparats els beneficis. Ni tots els propòsits són bons ni donen els resultats desitjables. Michael Jackson es va proposar ser blanc i amb el temps ho va aconseguir però la majoria de la gent pensa que millor que s'hagués quedat amb el color que tenia. El desig de Donatella Versace de ser guapa potser no sigui més encomiable que el resultat. Zapatero es va obstinar a seure en el G-20 i potser l'assistia la raó abans que l'assistís Sarkozy, cedint-li galantment el seient, però només mes i mig després diuen els analistes que aquella foto de família capitalista no va servir per a res. Van quedar per sopar -bon profit- i refundar el capitalisme a les postres però, ocupats com estan a sostenir les columnes del sistema perquè no els caigui a sobre, ni refundació ni Crist que el va fundar. El propòsit era que Espanya havia de ser-hi, com els altres, per a res. A vegades distingir un propòsit d'un despropòsit és tan difícil com distingir un fons estructurat de deute col·lateral d'alt rendiment d'un frau. Aquest any no em faré propòsits a propòsit: ni refundar el capitalisme, ni salvar la família cristiana de Rouco Varela ni començar a menjar-me les ungles.
