Joan Muntada és expert en xocolata, guanyador de diversos trofeus i fundador del Museu de la Xocolata. Dimecres va oferir un sopar-tertúlia -sobre xocolata, és clar- al restaurant gironí Al Da Vinci, convidat pel Club Bon vivant.

Els comptes clars i la xocolata espessa?

I tant. La xocolata, espessa i al punt. I els comptes, avui dia més clars que mai.

Estem parlant d'una beguda o d'un menjar?

Actualment d'un menjar. Però el primer coneixement que tenim de la xocolata és la que prenien els maies i asteques, i aleshores era una beguda.

Vostè com la prefereix?

Sòlida, perquè la podem transformar, permet jugar-hi molt més.

Asteques i maies, a més de prendre xocolata, tenien per costum fer sacrificis humans.

Afortunadament només hem importat el costum de la xocolata. No sé si Hernán Cortés va arribar a veure sacrificis humans, però és qui va portar la xocolata. Només trepitjar terra li van oferir la "beguda dels déus" -com es deia- i va dir "això m'ho enduc cap Europa".

Entre unes quantes coses més.

He, he. Això sí, moltes més.

Quina és la xocolata del lloro?

En pastisseria és fer un treball artesà molt diferenciat del que es pugui trobar en una gran superfície.

I fora del camp de la pastisseria?

La xocolata del lloro, avui en dia, és que ens han près el pèl a tots plegats.

Un estudi de la revista New Scientist assegura que les embarassades que mengen xocolata tenen fills més actius, alegres i feliços.

De la xocolata es deia que era afrodisíaca, però en realitat els metges diuen que ens fa feliços perquè insconscientment l'associem a la infantesa, i a aquells berenars de pa amb xocolata. Si ja la mare en menja abans del naixement, encara li deurà portar records més anteriors

I per què s'ha perdut el berenar de pa amb xocolata?

Doncs no ho sé. No entenc quina dificultat hi ha a tallar un tros de pa i posar-hi a sobre una rajola de xocolata. El meu esmorzar habitual és una torrada amb un tall de xocolata i un raig d'oli.

Oli i xocolata? Això combina?

Combina, i molt bé. I amb una mica de sal al damunt és fantàstic.

Així el seu valor afrodisíac és només un mite?

Mmm, el que passa és que apuja l'ànim. Només pensar en la xocolata en acabar la rutina diària, ja apuja l'ànim. Que sigui afrodisíac és més una llegenda urbana.

Deixem-ho en plaer sensual?

Hi ha un estudi que diu que menjar xocolata proporciona tant plaer com fer un petó. Segurament hi ha gent que prefereix menjar xocolata que fer... moltes altres coses.

No li preguntaré quines. Però ha conegut algú a qui no l'hi agradi?

(Pensa uns segons) Una senyora que va estar malalta i en recuperar-se, no li agradava la xocolata. És l'únic cas. I fa molt temps, així que potser ja li torna a agradar (riu).