Ser un nen superdotat és, sovint, un impediment per desenvolupar amb normalitat aptituds intel·lectuals, una correcta formació acadèmica i una saludable vida social. El fracàs escolar i la marginació són, en el major dels casos, les conseqüències més dures per no haver detectat a temps una elevada capacitat intel·lectual. L'Observatori de la Superdotació i els Talents acaba de néixer a Girona per poder diagnosticar aquests casos i oferir, a posteriori, l'assessorament familiar necessari.

L'Observatori neix de les mans d'un grup de psicòlegs de la Universitat Nacional a Distància (UNED). L'Àngel Guirado és doctorat i és el director d'aquest equip que es crea amb l'objectiu "d'oferir un servei públic" però que "no pretén ser una competència deslleial als despatxos privats".

Les dades de les quals diposa aquest equip diuen que entre un 2 i un 5% dels 600.000 alumnes que hi ha matriculats a infantil i primària de Catalunya són superdotats. Per tant, prop de 12.000 nens catalans han desenvolupat una capacitat intel·lectual superior a la mitjana. D'aquests, uns 1.200 són gironins. "La realitat ens mostra que oficialment a Catalunya hi ha 80 nens diagnosticats, dels quals uns 25 són gironins", comenta el director de l'Observatori de la UNED, Àngel Guirado. La majoria d'aquests casos, afegeix, "és gràcies a l'esforç de les famílies perquè s'assisteixi els seus fills".

Una de les principals preocupacions dels especialistes que tracten aquests nens és "resoldre les seves necessitats". I és que un alt índex de fracàs escolar és de superdotats. En concret un 30% d'aquests 12.000 nens superdotats acaben sense finalitzar amb èxit la seva formació. "La seva manera de ser no encaixa. Són molt intuïtius i en veure's poc estimulats i incompresos acaben adoptant actituds negatives".

El procés és llarg. Quan una família entra a l'Observatori el primer que s'intenta és descobrir el seu historial. N'avaluen tots els àmbits. Des de les seves relacions personals, el seu creixement, la maduració i la seva formació acadèmica. Un cop es té un perfil ben definit comença l'ànàlisi diagnòstic on es posen a prova totes les seves capacitats intel·lectuals, i habilitats. El nen s'ha d'afrontar a una sèrie de proves que han elaborat els mateixos psicòlegs de la UNED i que permetran avaluar el nivell de la persona. I, finalment, s'entra a analitzar el seu grau d'acceptació i estabilitat social. És en aquesta darrera fase en la qual el seu entorn es veu més directament implicat. Guirado explica que cal parlar amb la família i el seu entorn més proper perquè són "els que més incideixen en la pròpia imatge i concepte que té el nen de si mateix".

No és, però, fins als 13 anys, quan un nen pot ser conscient que és superdotat. "Fins i tot abans", afegeix Guirado. No obstant això, no es pot considerar que una persona és superdotada fins que no arriba als 12 o 13 anys. Abans, comenta el director de l'Observatori, el que es diagnostiquen són nens precoços. "Són nens que actuen d'una forma diferent de la resta, pregunten coses no habituals en nens de les seves edats i s'interessen per aspectes que s'escapen a la seva edat". D'aquesta manera entre els tres anys i fins als 12 o 13 el nen es va formant i madurant. Una etapa en què és convenient fer un seguiment per acabar diagnosticant-lo. "Cal normalitzar la seva situació i assumir el que la família vulgui i el nen estigui disposat a admetre", explica Guirado.

Què és ser superdotat?

Es qualifica de "normalitat" les persones que tenen un coeficient intel·lectual entre 100 i 125. A partir de 125-130 és quan es pot considerar que aquella persona és superdotada. Els màxims estan entorn del 170.

El director de l'Observatori de la Superdotació va explicar que les persones superdotades no són aquelles que tenen un alt rendiment escolar: "Els superdotats tenen molts coneixements de molts àmbits amb un nivell bastant alt però no excessiu". Es caracteritzen, comenta, "per saber resoldre situacions complexes amb molts elements", en canvi una persona normal, "només es capaç de resoldre una situació complexa amb un sol element".

Des de l'observatori, doncs, es treballa per ajudar persones que requereixen d'ajuda i atenció i que pateixen una excepcionalitat intel·lectual des del silenci.