García-Alix va presentar dimarts al cinema Truffaut el seu documental El honor de las injurias, un recorregut per la vida de Felipe Sandoval, agitador i militant de la CNT, atracador ocasional per finançar la lluita llibertària i gàngster durant la Guerra Civil.

L'únic Sandoval conegut fins ara era un que es dedica a ensabonar famosos a la tele i als diaris. Vaja contrast.

També apareix un Sandoval a El Quixot, és un cognom molt cervantí.

Es pot definir Felipe Sandoval amb l'expressió "assassí despietat"?

Era això i era un revolucionari. La majoria dels seus crims no van ser per qüestions personals, sinó obeint ordres. Era un botxí.

Com arriba a l'anarquisme?

És un pas molt típic d'aquell moment. Els marxistes consideraven que el pres comú era lumpenproletariat, un aliat de l'enemic; en canvi els anarquistes creien que s'havia de redimir i educar. Per això quan amb la Guerra Civil s'obren les presons, els presos corren a la CNT.

I aleshores a Sandoval i altres com els donen poder. Una decisió frívola?

Va ser inherent a la revolució. Es va substituir la vella policia burgesa per un poder...popular. I igual amb els jutges. Era un poder arbitrari? Absolutament. Però no ho condemno ni ho satanitzo, una revolució no pot ser beatífica, és una cosa molt bèstia i molt dura.

On es troba la línia que separa el revolucionari del delinqüent?

El delinqüent busca el profit personal i el revolucionari no, encara que també transgredeixi la llei.

Amb quins ulls contempla la guerra, després d'aquest treball?

Allò del 18 de juliol va ser un cop d'estat contrarevolucionari. No es tracta ?només de la dialèctica llibertat-feixisme, sinó d'una cosa molt més profunda: revolució-contrarevolució. Paradoxalment, el cop d'estat desencadenarà allò que volia impedir: la revolució.

Ja sap que alguns consideren que la memòria històrica és perillosa i que el passat s'ha de deixar tranquil?

La memòria és una cosa personal i intransferible. La història a penes si té memòria. Si de cas té relats, i és amb aquests relats que ens podem anar acostant més o menys al que va passar.

"Acostant més o menys". Mai completament?

La memòria és tremendament tramposa. No podem ni precisar què vam fer nosaltres fa 10-15 anys, imagini fer-ho amb el que va passar a altres en fa 70.

Per què els companys de Sandoval acaben repudiant-lo?

Per xivato. Quan els van agafar ?presos, va parlar. Tot i que mirant els arxius policials es veu que allà van parlar tots, no només Sandoval. I és que l'heroi s'acaba al moment que et fiquen un filferro roent per una oïda.

En quin partit militaria avui?

Suposo que en cap, perquè no n'hi ha cap amb ideals revolucionaris. La revolució avui és una quimera. I sempre ho va ser. Però els homes d'aquella època es pensaven que la tenien a tocar i lluitaven per ella.