L'alpinista i arquitecte gironí ha pres part en diverses expedicions a l'Himàlaia -alguna d'accidentada a causa del mal temps- des de la part pakistanesa de la serralada, la mateixa on va quedar perdut l'aragonès Óscar Pérez, a qui tothom dóna ja per mort.

Des del punt de vista d'un expert hi ha lloc per al miracle o Óscar ja és mort?

És molt difícil que una persona pugui sobreviure en aquelles condicions dues setmanes. És cert que a muntanya han passat coses inaudites, de persones que s'havien donat per mortes i han sobreviscut, però en aquest casÉ No ho crec.

Per què? És diferent d'altres?

És que aquí hi ha dos afegits: té una cama i un canell trencats i està situat en una zona tan difícil que ell no es pot valer per si mateix.

S'ha fet tot el possible per rescatar-lo? Li ho dic perquè s'ha criticat certa passivitat de l'exèrcit pakistanès.

Quan un afronta un projecte d'aquesta envergadura ja sap on es fica, ja sap que hi ha un risc i no ha de comptar que altres el vinguin a treure de la muntanya. He llegit que el mateix Óscar demanava que ningú s'arrisqués per ell.

En cada expedició l'alpinista pensa que pot morir?

Crec que correm més riscos aquí que a la muntanya. Davant d'un projecte d'alpinisme s'hi posen tots els sentits, i en canvi aquí a vegades fem coses -conduir, etc.- sense parar-hi atenció i corrent més riscos.

Quin és el pitjor perill al qual s'enfronta un alpinista?

La por, no sentir-se segur d'un mateix. Perquè aleshores es fan coses que no toquen. I també no valorar prou la dificultat de l'empresa.

Es difícil saber abandonar a temps si les condicions ho aconsellen?

No és fàcil saber renunciar, quan hi has dedicat tantes il·lusions i tant temps de preparació. Aquest és el punt que demostra la maduresa del que està al capdavant de l'expedició. Nosaltres ens hem retirat en més d'una ocasió, al cap i a la fi la muntanya sempre hi serà.

Com és veure la mort de prop?

Pel cap et passa de tot. Et preguntes per què t'has ficat allà, et passa pel cap una pel·lícula a una velocitat vertiginosa en la qual pots analitzar-ho tot. Et tornes molt reflexiu, evidentment.

No voldria sonar tètric, però per a un alpinista la millor mort és a la muntanya?

El mateix Óscar, quan demana que no s'arrisquin per ell, sap que es quedarà a la muntanya, que és casa seva. I tants en coneixem, de companys que s'han quedat per sempre a la muntanya. Crec que sí, que si pogués triar -però mai es pot- un muntanyenc preferiria morir a la muntanya que a l'asfalt, per exemple.

Quan es comença a perdre l'esperança d'un rescat?

L'esperança és l'última cosa que es perd. És una expedició de gent molt tenaç, que fins i tot van renunciar a utilitzar els mitjans més moderns.

Què és la muntanya?

Una manera de viure. No diré que en visc, perquè sóc amateur. Però l'Óscar sí, en vivia.