L'economia alemanya, autèntica locomotora d'Europa, torna a funcionar. Alemanya i França creixen mentre Espanya continua caient.

Alemanya va ser precisament un dels primers estats a reconèixer que la crisi els afectava i França va mirar de liderar la resposta europea contra la crisi de confiança en el sistema financer. Quina diferència en la manera d'actuar d'Espanya, que en aquells moments no només negava la situació i presumia que estava a punt de superar la renda dels francesos. No hi ha res més ridícul que ignorar les pròpies limitacions.

És ben veritat que l'economia espanyola va ser un dels grans exemples de creixement a Europa a finals dels anys noranta juntament amb la irlandesa, però els dos miracles s'han convertit en dos miratges. La crisi ha demostrat que les bases sobre les quals es van fonamentar aquell creixement van ser massa febles i ara en paguem les conseqüències. Però malgrat tot, l'economia espanyola està molt millor que no estava i, si no es comenten greus errors, no hauria de trigar gaire a iniciar el seu període de recuperació. En moments com aquest és quan veus si el tren el porta un maquinista que sap on va o si d'un moment a l'altre sortirà la bruixa amb l'escombra a la mà, no saps ben bé si amb la intenció de fer-te riure o per acabar fent-te plorar.

De la crisi en sortiran més forts els que n'hagin tret lliçons que els evitin tornar a caure en els mateixos errors i no n'acabaran de sortir els que s'entestin a ser reincidents.