Un accident de cotxe el va apartar de les cuines però la sort el va portar a conèixer el cuiner Carles Abellán a Barcelona i, a partir de col·laborar en el seu llibre, es va interessar per la fotografia i el muntatge de plats. Així, el gironí Carlos Robafum, conegut per dirigir la cuina de diversos restaurants, va decidir provar sort en la fotografia gastronòmica.

Suposo que Robafum és el nom artístic...

Sí, és el nom de guerra. Abans assessorava restaurants i feia coses paral·leles a la gastronomia i volia buscar un nom d'empresa. El robafum és el gest que fem molts cuiners, que és apropar la mà a la cassola i emportar-nos el f um, és com robar el secret del que s'està cuinant.

Els estudis d'hostaleria es corresponen amb la realitat laboral?

Serveixen de base però no pots sortir d'una escola traient pit i dient que ets cuiner, és un ofici i, per tant, s'aprèn amb l'experiència. També ara ha canviat molt la situació, els estudis es professionalitzen més. Abans, parlo de 15 anys enrere, hi havia l'error que et preparaven més per fer turisme que per cuinar, i les pràctiques, dos cops per setmana, em semblaven poca cosa. Realment et fas cuiner quan et poses darrere dels fogons i et cremes les mans.

Creu que Girona té bons representants gastronòmics?

Sí, hi ha molt bons restaurants, com El Celler de Can Roca, que es mereix tots els reconeixements que té. Però també crec que hi ha mancances a la nostra apreciada ciutat. Primer de tot no he sabut trobar un restaurant típicament gironí, vull dir amb una cuina bàsica, que faci un fricandó d'aquell que t'enrecordis tota la vida. D'altra banda, la meva gran passió són les tapes i crec que fa falta algun local més d'aquest tipus.

Ara per ara, quina diria que és la seva professió?

Amb la cuina fins que no vaig dirigir diversos restaurants no vaig dir que era cuiner. Sóc molt discret i no m'agrada dir que sóc fotògraf si encara no m'he mogut molt per aquest món ni puc presumir de la meva feina, no sóc pretensiós en aquest sentit. Considero que estic en un moment d'aprenentatge.

Tinc entès que no només fotografia els plats, sinó que també els cuina, després de comprar els ingredients.

?Si em demanen si puc fer la foto d'una recepta, jo agafo els ingredients, els cuino, faig el muntatge del plat, el fotografio i, lògicament, també me'l menjo. A casa m'he muntat un petit estudi amb llums, vaixelles, llibres,... de moment m'he centrat en la gastronomia. Lògicament tinc un avantatge que no té un fotògraf normal, sé muntar un plat com cal.

Retoca les seves imatges digitalment?

Ho intento, però encara no domino la tècnica. El Photoshop ha canviat molt la manera de fer les coses, abans es feia la foto a la perfecció i ara es fa una foto i es perfecciona amb l'ordinador, has de dominar més el programa que no pas la càmera.