Gairebé una majoria d'edat li ha costat a l'explosió de la pirotècnia Brau de Vidreres arribar a judici. Va fer-ho finalment ahir, amb nou persones al banc dels acusats i una bateria de lletrats disposats a batre's en duel per exigir responsabilitats per les quatre morts que va cobrar-se el succés, els uns, i per insistir, els altres, en què no es pot carregar la culpa a ningú perquè durant tots els anys d'instrucció no s'ha pogut determinar la causa de l'explosió. La presidenta de la secció tercera de l'Audiència, la magistrada Fatima Ramírez, presideix el tribunal que haurà de decidir si es decanta per una o altra tesi. Penes de fins a cinc anys de presó i una indemnització de prop de 900.000 euros o la lliure absolució dels acusats és el resultat que depèn de la sentència que resoldrà el cas però que, ni de bon tros, tancarà l'afer. De fet, impossible com és que el veredicte contenti a tothom, el judici, que està previst que s'allargui dues setmanes, s'està celebrant en castellà per facilitar la feina de cara a un més que previsible recurs al Tribunal Suprem.

Rafael Brau Espinosa, amo del magatzem que va saltar pels aires el matí del 3 de juny de 1993, va ser el primer a respondre a les preguntes dels advocats personats en representació de les famílies dels quatre morts. Brau, que se segueix dedicant al negoci de la pirotècnia, va posar de manifest que en el moment dels fets sí estava al cas de la normativa que regulava la distribució de material pirotècnic i que donava tota la formació possible sobre seguretat al personal que tenia treballant a l'empresa. Brau va explicar, però, que no podia concretar què tenia al magatzem de Vidreres perquè "jo comprava a empreses líders en el mercat i suposadament estava tot controlat".

Un dels eixos sobre els quals gira la tesi dels acusadors rau en el fet que a la Nau III , la primera a esclatar, hi havia barrejats clorats amb metalls, una mescla que sense encarir el preu dóna més vistositat al petard quan esclata però que està expressament prohibida per la normativa pel perill potencial que suposa. Sobre aquest punt Brau va contestar que "jo no sóc químic" i que estava en mans del que li portessin les empreses que el proveïen de material.

La presidenta demana calma

Emmig d'un interrogatori que fins i tot va fer necessària la intervenció de la presidenta del tribunal apel·lant a moderació en el to, a Rafael Brau se li va fer notar que en fase d'instrucció havia declarat que era possible que tingués material "no homologat". Ahir va matisar que "homologat pot ser que no però catalogat suposo que sí". Ell mateix va ser qui va explicar que "les normes eren molt ambigües abans" i no li va importar fer sensació de certa deixadesa quan va apuntar que "no hi havia jerarquia, responsables ho érem tots" detallant que "tothom feia la seva feina, hi havia qui s'encarregava de les comandes, algú altre de donar de menjar als pollastres que tenia per allà".

Maria Rosa Estrada, esposa de Brau i administradora de l'empresa, va alinear-se amb el seu marit a l'hora de no saber donar detalls de per què les víctimes no estaven donades d'alta a a la Seguretat Social i va excusar-se dient que això era feina "de l'assessoria" que els portava la paperassa.

La defensa va comptar ahir amb un valuós aliat: el Ministeri Fiscal. La representant de la Fiscalia, que no acusa ningú pels fets, va intervenir en relació amb l'assetjament de les acusacions i va interrogar Brau sobre si tenia els permisos en regla -resposta afirmativa- sobre si havia passat les inspeccions de la Guàrdia Civil -resposta afirmativa- i va destacar que la normativa obligava l'empresari a "advertir" els treballadors sobre els riscos laborals però, en cap cas, a "instruir". De la mateixa manera, va fer-li treure el tema d'unes suposades trucades amenaçants rebudes dies abans de l'explosió i que ja advertien d'un possible sabotatge.

També va declinar tenir cap responsabilitat en l'explosió el comandament de la Guàrdia Civil Vidal Real Germán, que va explicar que ell havia fet tota la supervisió que creia convenient.

En sentit similar, van desvincular-se de tota responsabilitat els dos presumptes encarregats de la nau, els quals van explicar que ells no tenien poder sobre el personal i que eren simples treballadors. Ells dos, que eren al lloc quan va esclatar, tan sols recorden una gran explosió i "molt de fum".