un silenci aclaparador, llaurat en l'aire de deu mil diumenges, plana sobre el turó en el qual habita el poble de Massanes.
Damunt del campanar d'una església, que un dia fou blanca, un penell assenyala la direcció al vent. Un grup de plàtans, que aviat deixaran caure les seves fulles, acomboien encara amb la seva verdor la plaça de l'Església.
Hostalric amb el seu castell és part del paisatge, en la llunyania. Hi ha cases obertes als quatre vents i portes tancades amb pany i forrellat. Sobre el polsador d'un timbre algú adverteix, amb bon humor: "Compte amb el gat" i, just a sobre, un núvol solitari ha decidit posar-se en angle recte amb una xemeneia.
L'ermita de Sant Roc s'alça entre alzines i xiprers que guarden les olors perennes d'arrossades i carns a la brasa. Una campana solitària espera, potser, que algú la toqui per avisar que ja és hora de posar-se a taula.
Massanes és un poble de muntanya i de plana, de bosquetaires i de conreadors d'arbres. Malgrat que ningú s'ha posat d'acord amb l'origen del nom del poble, el seu escut mostra clarament una pomera amb quatre pomes d'or i en el nom s'insisteix amb una essa doble allà on l'enciclopèdia hi posa només una ce trencada.
Massanes és un poble orgullós amb dret a estació de ferrocarril i hostals a peu del camí ral. Un pastor esculpit en un gran fris espera als massanencs que entren al cementiri per ja no sortir-ne mai més i la pàgina web recorda als desinformats que entre els seus fills il·lustres hi ha els germans Emili i Lluís Mongé i Ferrer, inventors del patí de vela.
