El poeta gironí Lluís Lucero va protagonitzar dimarts la xerrada «La por, i els perills, de llegir poesia». L'acte va tenir lloc al Centre Cívic de Sant Narcís, dins del cicle sobre literatura «Unes xerrades de lectors per a lectors»
Qui tem la poesia ferotge?
Deixi'm pensar, que no vull que em surti una citació bíblica i dir "els pobres d'esperit". [Pensa]. Segurament el poder, però no per la poesia en si, sinó perquè el poder té por de la cultura.
Un dels perills de la poesia és que ens faci tornar sensibles, cosa mal vista?
És possible, ja que ser sensible sense deixar-se portar per la sensibleria que ens venen és una opció lliure. Un perill.
Hi ha qui diu: "No llegeixo poesia perquè no l'entenc".
Entendre-la no és imprescindible, el que és necessari és sentir-la, que provoqui algun sentiment. Millor si l'entens, però el fonamental és que comuniqui alguna cosa. Una poesia pot sotregar o pot commoure i que no sapiguem per què.
Doctor: cada quan recomana que llegim una poesia?
Diàriament (riu). Però amb mesura, tampoc no cal llegir cada dia un cant de la Divina Comèdia. Una petita poesia cada dia no ens faria cap mal.
Escriure poesia en temps del sms i del Facebook és anar contracorrent?
No (rotund). No hi ha cap temps que no sigui adequat per a la poesia. Inclús la brevetat dels sms, twitter, etc, permet enviar fàcilment una petita poesia. Publicar poesia és molt difícil, però almenys fer saber el que escrius ara és fàcil.
Encara és útil per enamorar l'altre?
He, he, això, és un tòpic, com aquell altre que per ser un bon escriptor has de passar penalitats. Hi ha una poesia de flors i violes, però també es pot fer servir per dir coses molt gruixudes.
El van mirar malament a casa quan va dir que volia ser poeta?
Mmm, no. Però quan vag dir que volia estudiar Filologia em van mirar com dient «bé, però faràs alguna cosa més, no?».
Titllar algú de poeta té certa connotació pejorativa, sembla...
Recordo que en la presentació del meu primer llibre vaig dir que era una novel·la de poeta. L'editor em va mirar malament, perquè era mala premsa. Es veu que pot donar a entendre que hi ha certa preocupació per la llengua i formal, i pot espantar el lector.
I si li pregunto, com a Becquer: què és poesia?
Per alguns, entre els quals m'incloc, és el tronc al qual t'agafes per sobreviure a un naufragi. El naufragi seria el sol fet de viure, és clar.
Millor aquesta definició que la de Yassin Bennani: la poesia és com un anticopceptiu, si no tens amb qui usar-la, no serveix de res.
Ha, ha, discrepo, encara que moltes poesies són tota una pràctica onanista. Trobo que utilitzar-la com a mitjà per alguna cosa, ja la desvirtua. Excepte les que serveixen per carregar-se algú, que n'hi ha de molt bones.
Segons Cervantes, any abundant de poesia, també abundant de gana.
I això que a l'època hi havia un mecenatge que permetia als poetes viure del seu treball. Però jo prefereixo viure per la poesia que de la poesia.
