Estem vivint uns moments que jo comparo amb els instants previs a la caiguda del Mur de Berlín el 1989, uns fets que van comportar la desfeta de la Unió Soviètica i l'aparició d'uns quants estats independents que recuperaven la seva identitat. Però en aquesta mateixa data es van produir les protestes estudiantils de la plaça de Tiananmen, que van acabar en la famosa i amagada massacre a mans de l'exèrcit xinès. Com si fos una premonició macabra, el nom Tiananmen significa Porta de la Pau Celestial. En això dels noms de les places, s'ha produït la paradoxal coincidència que totes les revoltes que estan sacsejant el mon àrab s'han manifestat en places emblemàtiques amb noms associats a la llibertat o als drets humans.
La plaça Tahrir del Caire on es van produir les manifestacions que van acabar amb el règim totalitari de Hosni Mubarak, significa, irònicament, plaça de l'Alliberament.
A la plaça Lulu, o plaça de La Perla de Manama s'han desfermat les ànsies de democràcia i de la lliure expressió contra un altre govern repressor a Bahrein.
A Algèria, la policia va carregar contra les prop de 3.000 persones reunides als voltants de la plaça Primer de Maig, una data que commemora els drets dels treballadors; i la plaça Verda de Trípoli ha estat l'escenari de la brutal i sagnant repressió policial contra els manifestant libis que reclamaven democràcia i llibertat amb resultat de més de 100 morts.
Al sud del Iemen, a la plaça Al Horria, que vol dir també la Llibertat, milers de persones s'han concentrat per demanar reformes polítiques i reclamar la caiguda del president, Ali Abdallah al-Salih. De moment, s'han comptabilitzat 3 morts per la repressió policial. En aquests exemples, el nom no fa la cosa.
