Santi Vendrell (Sant Boi de Llobregat, 1959) cantarà el 26 de març al restaurant gironí Ocells Perduts a benefici de la Fundació Oscobe i aquest dissabte ho fa al Tokyo, de Platja d'Aro. Segueix al peu del canó, però se sorprèn quan li truca el periodista per entrevistar-lo i exclama "Això és un miracle".
Per què, un miracle?
Perquè la premsa en general té els cantautors catalans oblidats. Segurament per algun rerefons polític.
Però Vendrell, és que vostè va titular un disc «Oblida'm si no em vols».
Ja vaig titular-lo així perquè venia carregat de metralla, veia venir els mals temps.
Es refereix a causes que no tenen a veure amb la música?
Els cantautors eren un poder més poderós que els polítics. Perquè els polítics són experts a dir mentides i els cantautors no tenen per què fer-ho. Com que això no interessava, van difondre allò del rock català. Que al cap i a la fi també se n'ha anat a la merda.
No el veig gaire optimista, oi?
El meu cas és dramàtic, perquè ja tinc 51 anys. Després de 30 anys dedicant-me a això, quina altra cosa podria fer? Vaig fer un disc, modernillo, amb Pep Sala, i alguns periodistes no el volien ni escoltar perquè era de Santi Vendrell.
El va perjudicar compondre i cantar les cançons electorals de CiU?
Si hagués sigut aquesta la causa, els altres cantautors estarien bé. I no és el cas, les estan passant tan putes com jo. Només va ser una feina, i CiU em va fer unes promeses que mai no va complir. Jo ni tan sols era del partit.
Vaja, que hauria fet el mateix pel Partit Comunista si l'hi haguessin dit.
Exactament. No sóc de cap partit, només sóc de la gent a qui agrada la meva música.
Mals temps per al romanticisme?
El romanticisme és un tema etern. Però se'm va posar l'etiqueta de cantant romàntic gratuïtament. Tothom en fa, de cançons romàntiques.
El pitjor de ser cantant romàntic és que les grupies ofereixen matrimoni en lloc de sexe al camerino?
(Riallada). En aquest tema cadascú arreplega el que pot, no crec que hi tingui a veure el tipus de música. Però fixi's que quan els Rolling Stones estaven a la cresta, la cançó que més èxit tenia era Angie, que és d'amor.
I si ve un productor que li diu que cantant en castellà tindrà un mercat més ampli?
És que no ve ningú (riu). Ja tinc cançons en castellà, perquè va passar això que diu. Estan pengades pel youtube.
Els discos ja no serveixen de res?
La música és gratis arreu, els diners es treuen del directe. I encara. Els ajuntaments oferien concerts gratuïts i ara ningú no vol pagar per un concert. Ni 15 euros. Però en paguen 150 per veure Julio Iglesias a Cap Roig cantant en play back. Aquesta és la veritat del país. Si en una crisi que t'hi cagues el gran debat al carrer i als bars és el futbol és que la societat està malalta.
Els cantautors estan acabats?
Això canviarà. Encara que potser jo no ho veuré. És inversemblant que una cultura tingui la seva música com ara, deixada de la mà de Déu.
