omés ens en recordem de Santa Bàrbara quan trona. Les dramàtica situació de la central japonesa de Fukushima ha disparat l'alarma nuclear i ha reactivat el debat sobre la seguretat de la producció per a ús civil d'aquest tipus d'energia. Tant alarmista seria prendre decisions definitives en calent, com irresponsable no extreure conclusions que ens facin reflexionar i actuar. És veritat que la tecnologia de les centrals japoneses ha demostrat que estan preparades per suportar terratrèmols d'una elevadíssima intensitat, però també és cert que les conseqüències del tsunami deixen clar que no es van preveure adequadament tots els riscos. Tenen raó els que afirmen que no existeix el risc zero, però els esforços que cal fer per minimitzar els perills ha de ser proporcional a la intensitat de les conseqüències que poden comportar. Ara es diu que Kukushima serà una punt d'inflexió en matèria de seguretat nuclear, però això s'afirma quan es compleixen 25 anys de l'accident de Txernòbil i sense que durant aquest quart de segle s'hagi evolucionat de forma global, evident i significativa. Per acabar-ho d'adobar, molt recentment han estat uns quants els estats europeus que han decidit allargar la vida de les seves centrals per fer front a la dependència energètica exterior i a l'increment especulatiu dels preus dels recursos d'origen fòssil. No és realista plantejar prescindir de la primera font d'energia pròpia dels estats que no són productors de petroli, però tampoc es pot assumir que no s'obligui actualitzar una tecnologia i unes mesures de seguretat que, evidentment, és perillosa. Segurament les guerres i els conflictes provocades pel control dels recursos energètics han provocat més morts que qualsevol accident nuclear, però no podem assumir sense més que la situació pugui canviar d'un dia a un altre.
