L'establiment Iogurtlàndia de Girona va ser un dels primers a vendre iogurt gelat a Catalunya. A punt de celebrar el seu primer aniversari, Maite Serracant explica els secrets d'aquest antiquíssim aliment i repassa com han anat aquests dotze primers mesos.

Vendre iogurt gelat? D'on surt una idea així?

Vam descobrir aquest tipus de iogurteria a Itàlia ja fa anys, allà existeixen des de fa molt. Ràpidament ens hi vam fixar, perquè ens agrada el menjar sa.

I van decidir importar-ho?

Ja hi havia moltes gelateries, això sí que estava implantat. Però això nostre és diferent.

Diferent per què? Al final no és simplement gelat de iogurt?

No, no. El iogurt es gela només al moment de sortir, fins aleshores està a temperatura de nevera. En servir-se a -16º i no a -25º el sabor es nota molt més i la textura que permet barrejar-lo millor amb fruites, xocolates, almíbars, etc.

Què aporta el iogurt?

Una gran quantitat de calci, ferments que regeneren la flora intestinal... I pràcticament no aporta greixos. Molts menys que un gelat, que porta nata, ous, etc. Calòricament no tenen res a veure. Després de menjar el iogurt no hi ha sensació de pesadesa, d'estar fart.

Permeten als clients que triïn la combinació d'ingredients acompanyants que vulguin. Deu haver vist coses impensables...

Per exemple barrejar amb el iogurt cafè, menta, sucs de fruita i coco ratllat.

Tot de cop? Glups.

He, he, veig algunes combinacions que probablement jo no em menjaria, però cadascú té els seus gustos. Aquesta és la gràcia, que cadascú es faci la combinació que vulgui.

El iogurt ve d'orient, com els reis mags?

Nosaltres utilitzem productes d'aquí. Ara, si es refereix al seu origen, sí, és oriental. A l'Iran hi ha una beguda típica -molt bona- que és iogurt amb menta, espècies, aigua i gel. A Turquia també se'n fa molt ús...

Què ha après dels gustos de la gent, en aquest any?

Canvien els gustos segons els fragments d'edat. Per exemple, els nois i noies de 13 a 20 anys es tiren de dret a les xocolates, per combinar amb el iogurt. En canvi, a mesura que ens fem grans ens canvien els gustos, ja que potser perquè ens pesa el tema calòric i de salut, anem cap a les fruites.

Temo que m'he quedat a l'adolescència...

També em sorprèn que, tot i les moltes possibilitats de combinar, cadascú es queda sempre amb la mateixa. La gent no prova altres coses.

Som més fidels al iogurt que a la parella?

No ho sé (riu). A mi m'agrada anar variant. Parlo de iogurt, eh? Per això mirem de tenir fruita de temporada.

Confessi que el té avorrit i a casa ni el tasta.

I ara. A casa un dels meus sopars habituals és combinar iogurt amb fruita seca i fruita natural. No com a postres, sinó com a sopar. I no sóc l'única, tenim clients que vénen a comprar-ne una tarrina per sopar.