L'Assemblea del Moviment 15-M ha proposat el tancament de totes les centrals nuclears, el control de les forces policials, la supervisió i el judici als banquers o la recuperació de la memòria de la democràcia, entre d'altres iniciatives. Així ho va indicar un portaveu de la concentració de la Puerta del Sol de Madrid, que va enumerar als mitjans els plantejaments que més suport han tingut en les diferents assemblees organitzades durant la setmana.

A més, aposten per la necessitat d'un canvi a la Llei Electoral, mitjançant llistes obertes, circumscripció única d'escons proporcional al nombre de vots; atenció a drets bàsics, com un habitatge digne, que, en cas d'embargament es procedeixi a la cancel·lació de tot deute hipotecari amb el banc; sanitat pública i gratuïta per a tots; lliure circulació de persones i reforç de l'educació pública i laica.

L'Assemblea vol l'abolició de mesures "discriminatòries i injustes", com el Pla Bolonya per a la universitat, la Llei d'Estrangeria i la Llei Sinde. També proposa una reforma fiscal favorable a les rendes més baixes, més impostos de patrimoni i successions o la desaparició dels paradisos fiscals.

En un altre ordre de coses, les concentracions en suport del moviment ciutadà Democràcia Real Ja es van estendre, per segon dia consecutiu, fora de les fronteres espanyoles, amb mobilitzacions a Praga, Budapest, Atenes o Rabat. Després de les mobilitzacions celebrades ja en els últims dies en algunes ciutats d'Europa occidental, com París, Berlín o Lisboa, ahir les protestes es van estendre a més a Centreeuropa.

Concentracions diverses

A Budapest, desenes de joves "indignats" es van reunir davant l'ambaixada d'Espanya per donar suport a la protesta amb cartells en els quals es podien llegir frases com: "Estem farts" o "No aguantem més!". "El sistema no funciona. Hem de canviar-lo per un altre millor que ens representi a tots", va explicar un dels participants, que no va voler revelar el seu nom. Situacions similars es van viure a Praga, Varsòvia i Viena, tot concentracions convocades a través de les xarxes socials en suport al Moviment 15-M.

"No és una concentració contra el Govern d'Espanya, no és contra un partit en concret, sinó contra el mal ús que els polítics estan fent de la democràcia", va assegurar Daniel Vázquez Touriño, un dels organitzadors de les manifestacions a la República Txeca.

Seguint amb l'exterior, el diari nord-americà The New York Times atribueix les protestes que s'estan produint a Espanya a la "corrupció dels partits polítics" i, per il·lustrar aquest argument, posa com a exemple el cas del president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, al qual arriba fins i tot a comparar amb el primer ministre italià, Silvio Berlusconi.

"Diumenge, s'espera que Francisco Camps sigui reelegit com a cap de l'Executiu regional de València. A finals d'any, no obstant això, Camps també serà probablement al jutjat per enfrontar-se a càrrecs de suborn com a part d'una important investigació de corrupció, anomenada cas Gürtel, que també inclou diversos polítics de la principal força política de centre-dreta, el Partit Popular", explica el diari en un article d'opinió.

Malgrat tot, The New York Times destaca que aquestes acusacions "no han entorpit" les possibilitats de Camps per a la reelecció, i arriba a comparar al dirigent popular amb Berlusconi, ja que "el senyor Camps s'ha presentat com la víctima d'una caça de bruixes per part dels seus oponents polítics, jutges i mitjans d'esquerra".

El diari nord-americà utilitza una frase del diputat socialista per Madrid Ferrán Bono per reflectir aquesta situació: "Molta gent a València parla d'una "berlusconització" de la nostra societat", ja que "molts creuen de veritat la teoria de la conspiració".