o són incompatibles. Ho assegurava una jove a la Placeta baixa de la Rambla de Figueres, divendres al vespre, pendent encara de si la policia es presentaria, a mitjanit. La noia no ho sabia: la policia ja hi era. Al costat dels concentrats, tot just una cinquantena, un mosso de paisà examinava cares, objectes i pancartes. Un periodista se li va acostar: vas a passeig o treballes? Treballo. Jo també. I es van acomiadar fent via cadascú amb la seva tasca. Una causa comuna, tanmateix. Enlloc no està escrit que cap professional no pugui tenir el seu esperit al marge de l'ofici. El mosso, des del seu operatiu, va respirar. El cronista, confós entre la gent, va somriure. La nit es presentava pacífica.

Una dona vestida de negre va començar a recollir diners per anar a comprar aigües, galetes. Cent euros! N'hi havia prou, per començar. I si ve la poli, què? Els convidarem a fer un mos. La poli patrullava d'estranquis. Tot controlat. Un regidor d'Iniciativa que no es presenta a la reelecció va ser l'únic polític que es va atançar a la placeta. Afavorirà la CUP?, li demanà el periodista. Ho dubto: fa uns instants el cap de llista ha passat de llarg, esporuguit. A Madrid han fet fora de la Puerta del Sol un senyor que duia una pancarta d'un sindicat. I un grup de dones amb lemes feministes també han estat foragitades. Ningú no vol que d'això se n'apropïi ningú. L'alcalde que opta a la reelecció també ha passat per l'altra vorera.

L'abstenció, és lliçó, victòria o avís? Només beneficia els grans... I jo no sóc antisistema, diu la noia. El sistema és anti-jo. Mobilitzar-se no és incompatible amb anar a votar. I rebla: aquesta no és la discussió. El repte és demà continuar. La política ja ha demostrat que a voltes és més justa que molts tribunals.