El llogarret de Riells va ser cedit l'any 878 pel rei franc al bisbe Frodoi, des d'aleshores poca cosa ha passat en aquest poble si hem de fer cas dels annals històrics. Riells està situat just allà on la Selva perd el nom i topa contra un rètol al costat de la carretera que anuncia l'aparició d'una altra comarca molt més exòtica, el Vallès Oriental. Malgrat el que ens pugui semblar als que sabem poc del que succeeix més enllà de la Tordera, el contínuum del paisatge és total. De fet el paisatge en si ja fa temps que ha desaparegut, per deixar pas a una constel·lació d'urbanitzacions i de polígons industrials travessats per totes les vies de comunicació que vertebren el país de nord a sud.
Riells no és res, és només un terme administratiu, una taca en el mapa, un poble que només existeix a les guies telefòniques i poca cosa més. A falta del més imprescindible per considerar-se un municipi normal, han hagut de posar la placa de "carrer Major" sobre un suport plantat a terra. La sucursal de La Caixa està situada en els baixos d'una caseta presidida per un exigu jardí amb hortènsies i la farmàcia comparteix local amb una ferreteria. Sota la via del tren hi ha un estret pas per als cotxes, sense cap mena d'espai reservat als vianants. Malgrat tot, un cartell adverteix als uns i als altres que la zona és inundable. Davant d'un transformador d'Enher, un altre rètol, que compleix totes les normes gràfiques reglamentàries, demana als transeünts que conservin la zona neta. Amb el que ha costat probablement n'hi hauria prou per arranjar la zona durant un parell d'anys, però a Riells prefereixen pagar pels rètols.
