Els gironins Narcís Carbó (1959) i Josep Viñolas (1957) són parella de fet. Però tennística. S'acaben de proclamar campions d'Espanya de dobles en la categoria de majors de 50 anys. Carbó ja havia quedat campió d'Espanya de la mateixa categoria, en individuals, fa un any

Hi ha vida (esportiva) després dels 40?

Sí, perquè els torneig de tennis de veterans comencen a partir de 35 anys...i duren fins als 80 o fins on es vulgui.

Abunden les lesions?

Home, per minimitzar el risc tenim preparador físic. Els matins els dediquem a fer una exercicis d'estiraments i a enfortir braços i espatlles.

La farmaciola ocupa més que la bossa de les raquetes, quan van a jugar?

He, he, portem una mica de tot. Però encara ocupa més la bossa tennística, amb el cordatge que ens agrada, el mànec que ens va bé, etc.

Continuar fent esport a certa edat aporta qualitat de vida?

Qui fa esport es troba físicament i anímicament molt més fort. Tens més gana, descanses millor... A aquestes edats l'esport és bàsic. El dia que no podem fer esport, ho notem.

Però per què de competició?

La competició és una motivació, sobretot pels que sempre hem fet esport competint. Obliga a entrenar-se, a motivar-nos, a estar més en forma... a fer uns esforços que sense competició no faríem.

Esforços que semblen ben recompensats, en el seu cas.

No només pel fet d'haver quedat campions d'Espanya. També ens permet anar a tornejos nacionals i internacionals. Coneixes pistes, et fas amb altres esportistes, vas a festes, et fan regals... Tornes una mica al circuit, vaja.

No deu ser que es busquen excuses per marxar de casa?

No, no. És el combinat perfecte d'esport i cultura. Anem a un torneig a Alemanya, ens aixequem aviat, ens entrenem, i a partir de migdia podem visitar la ciutat. És ideal.

Entre nosaltres: més d'una xefla es deuen marcar alguna nit...

Home, a sopar sí que sortim. Però és curiós que els mateixos organitzadors de tornejos preparen activitats socials cada vespre. Es converteix en relacions molt maques amb tennistes d'altres clubs i països.

S'entenen ja millor amb la parella tennística que amb la familiar?

No ens entenem mai ni amb la parella familiar ni amb la tennística (riuen). Els dobles són molt complicats. Jugar-los bé és molt difícil, sempre hi ha alguna mancança.

Amb l'edat, al jutge ja no se l'insulta?

En un partit igualat, una pilota a dins o a fora és molt important. Als partits en què no hi ha jutge a vegades hi ha algun conlicte. Un jutge sempre facilita el partit, perquè l'encerti o no, evita discussions.

Fins a quina edat es veuen donant cops de raqueta?

Només ens plantegem cuidar-nos per seguir disfrutant d'aquest esport. La competició es divideix per franges d'edat de cinc en cinc anys. Ara ja hi ha competidors de més de 80 anys, cada cop s'està allargant més.