Òmnibus és una expressió que en llatí ve a significar alguna cosa així com "per a tots". Aquest és el nom extraoficial que ha rebut l'avantprojecte de llei de simplificació, d'agilitat i reestructuració administrativa i de promoció econòmica que vol engegar el Govern. I és que aquest macroprojecte està pensat per incidir gairebé en tots els àmbits de l'administració pública catalana: 630 articles modificaran 80 lleis aprovades durant els anteriors governs.

És, a dia d'avui, un text normatiu inèdit a Catalunya per la seva extensió i complexitat, que només té similituds amb les lleis òmnibus aprovades en l'àmbit estatal els anys 2009 i 2010. És també una llei "llampec", presentada amb una sorprenent rapidesa que el Govern l'ha atribuït a la situació econòmica, i a la necessitat de simplificar una administració carregada de burocràcia.

Tot i això, des que ha sortit a la llum la llei òmnibus ha topat amb l'oposició de l'anterior Govern (bona part de les lleis modificades estan fetes sota el mandat de PSC, ERC i ICV), i de diferents sectors de la societat civil, des d'ecologistes fins a propietaris de clíniques sanitàries privades. Fins i tot entre els sectors que més l'han aplaudit, com els pagesos o els hostalers i arquitectes, hi ha veus que discrepen de la viabilitat d'algunes de les seves propostes. Molts veuen mancances en la forma com s'ha presentat, i fins i tot dubten dels arguments que dóna CiU per aprovar-la.

Amb tot, dimarts que ve el Govern presentarà el text al Parlament. No serà tan faraònic com es preveia inicialment. Les pressions han fet que l'Executiu accedeixi a dividir la llei en tres grans àrees i així fer menys feixuc el seu debat.