Un dromedari va aparèixer en una gasolinera d'Eivissa, provocant una imatge absurda. Ni algunes manifestacions psicodèliques de l'estiu eivissenc, com la duquessa d'Alba comprant en mercats hippies, esmorteeixen el xoc de l'escena. És més fàcil que un dromedari irrompi en una gasolinera eivissenca que un camell passi per l'ull d'una agulla, però això no impedeix l'absurd econòmic del fet, ja que aquests camèlids són famosos pel seu baix consum. I ja no acceptem absurds econòmics des que les polítiques fiscals no són de dretes ni d'esquerres sinó de sentit comú. O sentit comú o absurd.
Com que la imatge és de les que et canvien la visió del dia, a la mateixa pàgina web apareix Tony Blair -exprimer ministre britànic i coresponsable de la segona guerra del Golf al costat de Bush i Aznar- i el seu somriure dentut recorda un camell. No és tan absurd: als camells i a ell els ha anat bé, al desert. El titular assegura que Blair és el padrí d'una de les filles petites de Rupert Murdoch, president del grup News Corporation, batejada a ribes del riu Jordà. Ara són doblement compares, ja que Murdoch va apadrinar l'arribada al poder de Blair quan era un jove socialista que assajava una tercera via de camí al socialisme que va resultar ser el desert. Llavors, el suport del liberalèrrim magnat de la premsa semblava més estrany que un dromedari en una gasolinera eivissenca però després es va explicar tot.
El cas del dromedari també s'explica. L'animal pertany a un circ i es va escapar mitja hora fins que va ser capturat, sense conseqüències, perquè sempre és menys destructiu un dromedari en una gasolinera que un elefant en una terrisseria. Així que res és més absurd que la resta de la vida des que el circ s'ha instal·lat a la ciutat i avança el desert.
