"Morir sense morir" és el títol d'un documental i pel·lícula d'Antoni Verdaguer basat en un dels casos del llibre "Entre la vida i la mort", del professor Miquel Verdaguer i la metgessa Farners Riera. Audiovisual i llibre seran presentats a l'Hospital de Palamós el 10 d'octubre. Insten a donar a conéixer l'estat vegetatiu permanent (EVP) i a debatre sobre la mort digna. Un familiar de Miquel Verdaguer (Calella de la Costa, 1960) afectat per aquesta malaltia ha estat una de les motivacions per a la realització d'aquests treballs.

"Morir sense morir". És correcte per definir un pacient en estat vegetatiu permanent (EVP)?

Crec que sí. Se'm va ocórrer aquesta expressió en veure l'estat del pacient. Biològicament és una persona viva. Però la relació amb el món extern (el cervell) no existeix.

Estadísticament, quines són les principals causes d'arribar-hi?

N'hi ha diverses. Una que t'hi pot fer arribar fàcilment, i que molta gent no té en compte, és un accident de circulació. O els traumatismes cranioencefàlics, i com a seqüela d'intervencions quirúrgiques concretes, aturades cardiorespiratòries per intoxicació per algun fàrmac... qualsevol dany cerebral traumàtic, o per falta d'oxigen o d'un suport vital important en el cervell.

És un estat de dependència màxima però és una persona. En quines mans queda el seu "dret a decidir"?

Se suposa que a mans de la família. Quan un no pot decidir s'ha de demanar un responsable legal de la persona. Pren les decisions referents al pacient.

Proposeu un document en què s'expressin les darreres voluntats.

Sí, crec que és de vital importància. Fa temps que penso que signaré un document de voluntats anticipades. És interessant per als professionals de la medicina que et cuiden i per a la pròpia família, que ha de saber els meus pensaments en determinades circumstàncies de la vida.

Hi ha la conclusió que els pacients estan desatesos per l'administració quan són a casa. Què proposen?

Hi ha famílies que s'han d'espavilar pel seu compte. La llei de la dependència, com valora aquests casos? Les ajudes que reben són les que es mereixerien? Possiblement, no.

El llibre defensa la despenalització de l'eutanàsia?

Defensa la necessitat que existeixi una legislació, tal com existeix a Holanda o Bèlgica, en què es tingui en compte la possibilitat que una persona, en virtut de la pròpia autonomia personal, tingui una mort digna a partir d'unes circumstàncies, com ara l'EVP, havent escoltat la sol·licitud del pacient o la família, i allò que pensen els professionals de la sanitat.

Aquestes raons no porten a legalitzar l'eutanàsia? Com s'encaixa?

Són termes jurídics. Una cosa és despenalitzar en determinades situacions, i una altra donar via lliure a tothom. Legalitzar podria incloure situacions que, inicialment, no hi han de ser. La llei que demanem hauria de tenir moltíssima cura en quins són els casos que es poden acollir.