El tenor Albert Deprius actua avui a les 6 de la tarda a la Sala Simfònica de l'Auditori de Girona. Interpreta el concert de sarsuela catalana Dels Pirineus al mar, acompanyat de la soprano Beatrice Jiménez, el Cor Harmonia Calellenc i l'Orquestra de Cambra de Barcelona

És Tots Sants. Per què en la nostra cultura no se sol cantar als funerals?

Déu n'hi do, he assistit a alguns funerals en què hi havia música en viu. I cada vegada passa més.

Pavarotti és a l'infern? Aquella ?veuassa fa per acompanyar dimonis, més que un cor de querubins.

Amb aquella veu només pot ser al cel. A més, era molt bona persona. No tinc cap dubte que és al cel.

Em pensava que la sarsuela era cosa només de chulapos madrilenys.

Hi ha la zarzuela, el gènere líric espanyol, molt castís. Però el nostre gènere líric -em refereixo al del nostre país, Catalunya- és la sarsuela catalana, fins al punt que moltes inclouen una sardana. I solen ser molt patriòtiques.

Potser la més famosa sigui Cançó d'amor i de guerra.

Sens dubte és la més popular... però n'hi ha 300 o 400 més que és bo donar a conèixer, són patrimoni català.

En l'esmentada, s'emociona cantant La Marsellesa?

M'emociono sobretot cantant peces catalanes, i especialment quan canto L'emigrant és difícil que no se'm posin els ulls brillants. I és bo emocionar-se, perquè ajuda a interpretar el màxim de bé la peça. A dalt de l'escenari és bo creure'ns el que cantem, així arribem millor al públic.

Algun fragment d'òpera l'emociona també especialment?

N'hi ha diversos. Cantar per exemple E lucevan le stelle, de l'òpera Tosca, de Puccini, és sempre emotiu. Com també ho és Pirineu, de Cançó d'amor i de guerra, potser perquè m'agrada molt el meu país. Sento com unes pessigolles en cantar-la.

Impressiona tenir de professora de cant Montserrat Caballé?

Sempre imposa tenir al davant un monstre de la lírica, i més la Caballé, a qui admiro com a cantant i persona. O Jaume Aragall, amb qui també he treballat i el tinc en un pedestal.

Fan mes por els crítics o els galls?

El gall no fa gràcia. Però no deixa de ser un accident, com el que pot tenir una ballarina que ensopega. Una altra cosa és aquell gall espectacular, de desafinar. Ara bé, els crítics.... els veus allà a primera fila amb la seva llibreteta... intentes no mirar-los.

Deu ser difícil no veure'ls

Estàs cantant i vas veient de reüll com mouen el cap, o fan cares entre ells (riu). Però bé, has de ser conscient que cantes per a tot el teatre.

A força de fer de tenor acaben agradant les senyores amb sobrepès?

Nooo. Això de les sopranos amb excés de pes és un mite. I cada vegada n'hi ha menys, perquè ara mana molt el director d'escena i a vegades es mira més el físic que la veu.

A les estones lliures escolta Los 40 Principales?

Mai. Solc escoltar òpera i música clàssica. La música moderna no em va. Com a molt, algun bolero.