És una franja de terreny, irregular i ondulada que el riu ha anat compactant contra les pedres rogalloses de les Gavarres que, a la vegada, s'enfonsen en els fangs més profunds de l'Empordà.
Sant Joan de Mollet és una mena de terra de ningú entre Flaçà i Bordils; el tren travessa el municipi per aturar-se fugaçment a la Bolla, on hi ha l'estació de Flaçà; la carretera ja fa temps que ha deixat de passar pel poble i ara fa una gran marrada entre els camps, darrere del cementiri.
El Ter s'intueix discretament més enllà de les deveses d'arbres blancs, que el sol il·lumina de biaix. Els dies de pluja un parell de rieres contribueixen modestament al seu cabal, però el riu passa de llarg com un corredor de fons a punt d'arribar a la meta.
El nucli antic són uns carrers a l'entorn de l'església, on els sentits encara hi poden detectar les olors, els sons i els colors de pagès. Una carnisseria, que també és fleca i botiga de queviures, obre les seves portes en una casa de color groc canari, l'escola s'emmiralla en un pista poliesportiva granatosa i l'ajuntament s'arrauleix tímidament davant d'un pavelló nou de trinca.
Un rellotge amb una sola broca, a la façana de l'església, sembla assenyalar sempre cap al cel; una creu de pedra, penjada en una cantonada a l'entrada del poble, ha quedat embolicada entre un feix de cables i una font, anomenada La Font, construïda el 1885 i restaurada els anys 1924, 1954 i 1982, espera pacientment una nova restauració. Mentrestant el sol acaba d'anyocar-se per la part de Bordils, tintant d'un vermell més viu encara les parets de rajol vist de les cases i de les granges.
