Dissabte passat es va jubilar de la seva parada de verdures al mercat de Palamós Adelaida Oliver (Palamós, 1918!), després de 71 anys ininterromputs regentant-la. Clients i clientes van apropar-se a la parada per a acomiadar-se'n i felicitar-la, i l'Ajuntament li va lliurar un gran ram de flors

Se la veu molt jove: com és que ja no té ganes de treballar més?

Em sento jove, però tinc algunes vertebres aixafades i crec que ja és hora que pugui descansar.

Què és el que trobarà a faltar ara?

Trobaré a faltar les meves amistats de plaça, perquè era molt coneguda. Tot i que m'han dit que ja em vindran a visitar.

Li han regalat un ram de flors? ja es podien haver estirat una mica més els de l'Ajuntament, no?

(Riu) No, no, està bé. No m'esperava res. Estic molt contenta amb el ram que em va regalar l'alcaldessa.

Ha passat molta fred, aquests anys?

He passat molta fred, molta pluja, molt de tot.

Va haver de fiar gaires vegades, en l'època de la postguerra?

No, tothom pagava sempre. Vaig tenir sort.

Devien ser temps durs, aquells: què diu als que es queixen de la crisi d'avui?

Els temps eren molt durs, perquè no hi havia cèntims. La crisi d'avui en dia és completament diferent.

Com era un mercat als anys 40?

Molt senzil. Jo anava a plaça amb dos cistells, igual que la majoria de la gent. Aviat tot era venut i marxava cap a casa a fer el dinar o una altra feina.

Les verdures són ara millors o pitjors?

Les meves són iguals ara que abans. Les del supermercat són diferents.

Per què els joves ja no en volen menjar?

Perquè s'han acostumat diferent.

Recorda algun fet que l'hagi impressionat?

Una vegada em va venir a saludar el president Maragall, quan estava en campanya. Em van fer una foto donant-li la mà i la tinc posada en un marc al costat de la televisió. I per cert, la fotografia era del Diari de Girona.

Què li deien les clientes, l'últim dia?

Em deien que no plegués, que em trobarien a faltar, després de tota la vida a la plaça. Però també em van dir que molt ben fet, que ja havia treballat prou a la vida.

Ara els homes van més al mercat: vol dir que hi entenen gaire, de comprar?

Si que hi van més. Hi ha de tot, n'hi ha que hi ententen més i n'hi ha que menys. I sap què? són de més bon tractar els homes que les dones.

Ja si entén bé amb aquest embolic dels euros?

Quan van entrar els euros, els fills i els néts em van portar una bosseta d'aquelles de mostra perquè m'hi acostumés. Però quan les vaig veure, els vaig dir que aquelles monedes eren com les que hi havia abans i no vaig tenir cap problema. Hi havia gent que m'ho deia: " ja s'hi entèn?", i jo responia: però si són com les d'abans!