Durant la matinada d'ahir, la temperatura mínima a les Deveses de Salt va ser de -9 graus. En 15 minuts, va pujar un total de 7,5 graus, fins arribar als dos negatius. Com s'explica aquest fenomen que es va repetir a la major part d'indrets de les comarques gironines? La resposta té un nom propi: la tramuntana. Els meteoròlegs asseguren que sempre que hi ha vent, la caiguda del termòmetre es frena en picat i no torna a reprendre's fins que se'n va.

L'especialista Enric Estragués ho explica de la següent manera: "L'aire gèlid de les capes més altes intenta baixar, i això provoca la caiguda del termòmetre. Però si hi ha vent com el d'avui (ahir pel lector), va escombrant aquest aire de manera que la temperatura deixa de baixar". Aquest fenomen, afegeix Estragués, provoca per altra banda que un aire molt fred que cau de dalt vagi anant d'un lloc a l'altre, la qual cosa incrementa notablement la sensació de fred.

El fet de tenir unes mínimes de -1 però una tramuntana d'uns 50 quilòmetres per hora ( com la que hi havia a Figueres ahir a la tarda, segons dades facilitades per Gerard Taulé) feia que la sensació tèrmica fos de menys 17 graus centígrads. Aquest fenomen, asseguren els especialistes, és molt més molest per les persones que no pas una baixada intensa de temperatures. "Si cauen les temperatures la gent ho nota, però si ha vent, per altes que siguin aquestes el fred serà molt més intens. El vent és terrible, multiplica per quatre la sensació de fred que sentim", afegeix Estragués.

Les ventades són una de les característiques de les onades de fred siberià que arriben de tant en tant a Catalunya. No obstant, aquest últim episodi ha estat d'allò més inusual, i no es vivia des del 1985. El motiu és que a banda del vent, aquests dies ha fet molta fred, hi ha hagut gelades i hi ha hagut neu.

Estragués remarca que el fred siberià sol ser sec perquè creua el continent europeu, a diferència del fred polar, que passa per l'oceà i sol portar neu i glaç, però no vent. "Un fenomen com el d'aquests dies només passa cada 3 o 4 anys, que sigui d'aquesta intensitat és d'allò més inusual". El referent més proper d'aquest temps el trobem fa dos anys, durant les nevades del 8 de març de 2010.