Gabi Moiset (Girona, 1971), participa a l'abril en la Rickshaw Run de l'Índia, formant equip amb Nacho Santamaría, que com ell ha fet de copilot al Dakar. El Rickshaw és un ral·li solidari de 4.000 quilòmetres... en un Tuk-tuk

La pregunta més important: què és un Tuk-tuk?

Tuk-tuk se'n diu Tailàndia i així són coneguts arreu, però a l'Índia se'n diu Rickshaw. És el vehicle que en aquests països fa de taxi. És un tricicle, una motoreta amb tres rodes, amb motor de Vespa de 125 cc i una mica de sostre. Dels costats és descobert.

I amb això pretenen fer 4.000 quilòmetres?

Aproximadament. Sortirem de Cochin, al sud i hem d'arribar a Shillong, ja a tocar l'Himàlaia. Però el recorregut el tria cada participant, per tant el quilometratge és variable.

Quina velocitat punta agafaran?

He, he, suposo que en baixada i vent a favor pot arribar a 70 quilòmetres/hora. De mitjana, calculo uns 50 per hora.

En pujada, ni l'hi pregunto.

En pujada suposo que haurem de baixar a empènyer una mica.

Vostès han estat al Dakar. Aquí també hi trobaran assistència?

D'entrada, aquí no hi ha guanyadors ni perdedors. Es tracta d'arribar i ja està. A més de triar el recorregut t'has d'encarregar de les reparacions, dorms i menges on vols.

O on poden.

Sí, més aviat on pots. Ja ens emportem una tenda, perquè més d'una nit haurem de dormir allà on toqui. El Dakar pot ser més dur pel que fa al ter?reny, però en infraestructra, muntatge i pressupost, serà més dur aquest (riu).

Hi molt pijo milionari, al Dakar?

Sí (contundent). Hi ha uns pocs pilots professionals, però la majoria dels que hi corren són gent de calés. També n'hi ha que van amb una sabata i una espardenya, però pocs.

Ha pogut entrenar-se en la conducció de tuk-tuk?

No, quan arribem allà ens donen el nostre vehicle i ens fan fer unes classes obligatòries.

També n'hi ha que van amb pedals...

Si ens el donessin de pedals passaríem a la història (riu), hem de fer més de 4.000 quilòmetres en 15 dies.

La xarxa de carreteres de l'Índia no crec que els ajudi gaire.

No, i a més intentarem evitar autopistes i autovies. Per evitar perill, i també perquè volem veure l'Índia més desconeguda.

Per què la cursa s'anuncia com a "solidària"?

Per participar-hi és obligatori donar diners a dues ONG. 6oo a la que diu l'organització -Frank Waters Project- i 600 a una que trien els participans, la Fundació Vicente Ferrer en el nostre cas. Nosaltres ens paguem totes les despeses, però per col·laborar amb les ONG oferim l'oportunitat de fer-ho a empreses i particulars, que a canvi optaran a diversos obsequis en un sorteig. Qui hi estigui interessat ens pot escriure a estupendteam@gmail.com.

Vostè de jovenet mirava "Los autos locos"?

He, he, sí que ho mirava. Però el motiu d'apuntar-me a això és que sempre m'han agradat les aventures.