Més enllà d'una necessitat, l'article 20 de la Constitució diu que tenim el dret a rebre la informació veraç i sense manipulacions malintencionades. O sigui, que la informació, si és confusa o incompleta, vulnera els principis bàsics que sustenten l'Estat de Dret. Sembla lògic que a l'hora d'afrontar els moments difícils que estem patint, tothom hauria de posar de la seva part. Més transparència i claredat per part de les administracions públiques despertaria la complicitat dels ciutadans i, per tant, que hi hagués més consciència de compromís i sacrifici de tots nosaltres.
Però el que tenim és, justament, el contrari. Diàriament ens arriben informacions sobre les primes i sous milionaris dels directius que integren els consells d'administració de bancs, empreses públiques i d'altres entitats de dubtosa utilitat; per no parlar dels casos de corrupció identificats i jutjats i dels quals s'especula que no hi haurà una sentència exemplar ni coherent amb la magnitud dels fets imputats. Ara, el lloc de la transparència l'han ocupat els rumorrs mediàtics, fet que genera un estat de incredulitat permanent amb certes dosis de suspicàcia. Necessitem visualitzar que el bé públic ha postergat els interessos personals i que el seny està orientant l'elaboració de polítiques per lluitar contra el frau i la corrupció. Necessitem tenir evidències d'un canvi cultural en la forma i criteris d'assignació dels càrrecs públics, així com de les decisions sobre el destí dels nostres impostos. Recuperar la confiança és crucial en aquests moments. Si hi ha una lliçó que hem de treure de la crisi actual és que la transparència és clau pel futur de la democràcia i, consegüentment, de l'estat de benestar.
