Podria ser una relíquia patrimonial en ple centre de Girona. Però s'ha convertit en un edifici oblidat, gairebé en desús i ple de brutícia. La central elèctrica del Molí passa desapercebuda per a molts vianants. Des del carrer, al cor del Mercadal, només se'n pot veure la planta baixa, que ofereix una imatge més o menys neta, a través dels vidres mig tenyits de pols. Hi ha màquines i se sent l'aigua de la séquia que hi passa per sota, abans de caure amb violència a l'Onyar per dotar de més cabal el riu escardalenc.
La planta baixa és l'única que en els darrers anys s'ha mostrat als visitants en moments puntuals o a grups d'estudiants en activitats escolars. Hi ha dues plantes superiors a les quals s'accedeix per dues portes independents, fet que genera quatre grans habitacions. Aquí la imatge és apocalíptica. Vergonyosa i indigna per a un equipament de titularitat municipal. Des de fa anys, res ni ningú fa servir les plantes superiors de l'edifici i l'acumulació de deixalles que després d'una desena d'anys fa pensar en un abocador incontrolat de peces elèctriques. Com si l'edifici hagués estat sacsejat amb fúria.
Antigament algunes de les plantes superiors havien acollit les brigades municipals. Sobretot, les encarregades d'arranjar els fanals i el sistema d'enllumenat de la ciutat.
La percepció és que, en el passat, els objectes es van anar deixant en diferents racons simplement perquè s'havien de posar en algun lloc. Sembla que un cop un indret quedava ple, es començava a abocar trastos i deixalles en altres espais de l'immoble. I així successivament. Sobretot hi ha elements elèctrics. Centenars, possiblement milers, de bombetes escampades per les diferents plantes i sales de l'edifici municipal. Moltes de trencades, però se n'observa una gran quantitat que van ser comprades fa anys i que mai s'han utilitzat. S'han quedat allà a l'espera de poder il·luminar, algun dia, un punt de la ciutat. N'hi ha en armaris, lleixes i per terra, en diferents racons formant acumulacions on es fa impossible comptar visualment quantes n'hi ha. Se'n troben de totes mides i formes.
Repenjats en algunes parets hi ha restes de fanals. Alguns són encara com els que il·luminen i embelleixen determinats carrers del Barri Vell, retrats per a visitants i amants de la fotografia.
També hi ha col·locats, en diferents pilons, una quarantena de llums de Nadal de diverses formes (estrelles, ones, rodones...). Fins i tot, una estrella d'Orient. Recoberts de pols fins al punt que semblen haver quedat inutilitzats per sempre per l'avorriment de la inactivitat.
No tot són elements lumínics. En diverses parts de l'edifici s'hi contemplen grups d'ampolles de plàstic, cartrons de vi, tres caixes plenes de cerveses buides, diferents calefactors, pots de pintures, caixes segellades que no se sap què amaguen a l'interior, eines de tot tipus, fusibles de mida variada i una senyera de grans dimensions arrugada a dins d'un armari mig podrit. També hi ha les claus que permeten accedir a les caixes elèctriques situades en diferents punts de la ciutat. Un calendari permet veure quan es va començar a aturar l'activitat humana a l'interior de l'edifici. N'hi ha de l'any 2002 però també del segle passat. Sobre un del 1998 s'hi pot observar una noia somrient i ensenyant els pits.
A la part més alta de l'edifici només s'hi accedeix a través d'una escala de totxos. Les finestres no tenen vidres i el balcó està farcit d'herbes que han anat creixent al ritme de les teranyines de l'interior. Ha esdevingut una trampa mortal per als coloms. S'hi poden comptar una vintena d'ocells morts. Alguns hi han perdut la vida recentment perquè conserven el plomatge però altres mostren un aspecte dinosàuric. Al terra, s'hi ha generat una catifa d'excrements. Una uniformitat només trencada per ampolles, restes d'armaris i estufes recobertes per més defecacions.
L'estat de l'interior de l'edifici no ha passat desapercebut per l'equip de govern, que està analitzant el patrimoni de què disposa, repartit arreu de la ciutat. Fa uns anys l'exregidor d'Urbanisme Joan Pluma, admetia que l'edifici consistorial havia quedat petit i que s'hauria de trobar algun local de 800 metres quadrats per tal de poder ubicar-hi algun servei que ara pràcticament no tenia espai. Aquesta central, sumant les plantes superiors suma uns 500 metres quadrats.
L'actual regidor d'Urbanisme de Girona, Carles Ribas, es mostra indignat per l'estat en el qual s'ha trobat l'edifici cada cop que ha decidit obrir una porta. "El que ens hem trobat és una clara metàfora de com, en els darrers anys, l'anterior govern va treballar més cap enfora que no pas cap endins", etziba. El representant municipal es queixa que l'anterior equip de govern hagués "desaprofitat" aquest espai en el passat. "Això demostra la manera de dirigir i governar d'aquests últims anys", indica Carles Ribas. El regidor de CiU lamenta que alguns grups de l'oposició que "s'han dedicat a criticar les inversions que hem anat fent, han oblidat totes les coses que van deixar de fer". El futur de l'immoble municipal queda ara a l'aire.
