Joaquín Valdivielso, professor de Filosofia Moral a la Universitat de les Illes Balears, va ser divendres a Girona. Convidat pels Estudis de Filosofia de la UdG a participar en el cicle "Marx, el retorn?", hi va pronunciar la conferència "El postmarxisme: Marx contra Marx"

Marx contra Marx? Segur que guanya Marx, no?

Però també perdrà segur (riu).

Quan Marx deia que el capitalisme es devoraria a si mateix no semblava equivocar-se gaire...

Marx reneix cada vegada que hi ha una crisi important. Però no sé si el capitalisme s'està devorant a si mateix, no tinc clar que el que surti d'això no sigui un capitalisme inclús més fort.

De quina manera?

Potser aquesta situació de caos permetrà al capitalisme trobar nous nínxols de negoci gràcies a la destrucció de drets adquirits.

En què es va equivocar Marx?

En moltes coses. Marx té una visió de la història com si fos una escala mecànica que ens va duent a pisos superiors de desenvolupament moral i material... i que mai no baixa.

Sense lumpenproletariat no hi pot haver revolució?

Si hi ha sectors que avui puguin ser marxistes, són a les noves tecnologies. Amb la resistència als drets de propietat , de patent, etc, estaríem davant d'un protocomunisme que podria arrossegar la resta de la societat.

Hi ha encara algun fantasma que recorri el món?

En el sentit que deia Marx, no. Tal vegada hi ha uns quants fantasmes, però no sé si tenen la capacitat de fer por al gran poder. La primavera àrab en va ser un, per això el p0der va destinar molts recursos a reprimir-la i controlar-la, i a evitar que es pugui reproduir. L'unic fantasma que avui pot amenaçar el capital és el mateix capital.

"L'executiu de l'estat no és més que un comitè d'administració dels negocis de la burgesia", va dir. I això que no havia vist com estem avui.

En això sí que tenia raó (riu). No per sistema un estat ha de ser sempre això, però actualment s'hi assembla molt. L'estat és cada vegada més un apèndix de la maquinària capitalista. I tot i que la divisió marxista en classes socials està superada, avui més que mai hi ha una gent que té un poder extraordinari sobre la resta. El poder polític no és més que l'instrument que fan servir.

El poble ha trobat opiacis més potents que la religió?

Per descomptat.

El futbol?

No, el futbol té un punt d'opiaci, però no tot. Probablement l'opi del poble sigui avui la societat de consum.

Acabem amb una altra cita de Marx: "El secret de la vida és l'honestedat i el joc net. Si pots simular això, ho has aconseguit"

[Es queda sorprès]

No és de Karl, sinó de Groucho...

Ha ha, l'hauriem de reivindicar, perquè les teories hereves del segle XIX tot ho dramatitzen massa, ho veuen de forma èpica. I avui si la lluita no va acompanyada de certa ironia difícilment atraurà gaire gent.