Si fa un mes el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona donava 30 dies a l'alcalde de Castellfollit de la Roca per enderrocar el nou ajuntament sota l'amenaça de pagar 50 euros diaris de multa per cada dia de retard, ahir Moisès Coromina (CiU) i la secretària municipal, Anna Maria Serra, van ser jutjats al Jutjat Penal número 2 Girona acusats d'haver emès una certificació falsa per aconseguir cobrar una subvenció de 328.933,56 euros per a la construcció del nou edifici consistorial. El 4 de juliol de 2007 els processats van assegurar al Servei Territorial del Departament de Governació que l'Ajuntament "disposava en ferm" dels terrenys on havia de construir-se l'edifici tot i que no va passar a ser-ne el propietari fins al 30 de novembre.

El fiscal Joaquim Soldevila va ser hàbil a l'hora d'exposar el seu informe i plantejar el cas de forma maniquea: o bé els processats van estar sempre assessorats i per tant eren coneixedors de la il·legalitat que cometien assegurant que disposaven d'uns terrenys que encara no havien adquirit o bé no van estar assessorats però també sabien de la il·legalitat que cometien en ser coneixedors, per la funció que ocupen i les dècades que fa que exerceixen els respectius càrrecs, que una expropiació finalitza amb l'acta d'ocupació dels terrenys i el pagament d'aquests, cosa que va materialitzar-se el 30 de novembre de 2007. Quatre mesos després d'haver certificat que disposaven de la parcel·la.

No va saber la defensa -Xavier Melero- trencar la dicotomia proposada pel fiscal i va buscar incardinar el lliurament de la certificació falsa en un problema de virtualitat, semàntica i tecnicismes al·legant, igual que els processats, que la disposició del terrenys era efectiva en tant que hi havia una consignació pressupostària per pagar-los i la compra d'aquests quedava a voluntat de l'Ajuntament. L'estratègia defensiva passava per donar a entendre que no existia res que pogués impedir que els terrenys acabessin en mans de l'Ajuntament després que així ho permetés el Jurat d'Expropiació Forçosa, malgrat que el 4 de juliol de 2007 encara pertanyien als seus propietaris.

D'aquesta manera doncs, la defensa indicava que la disponibilitat dels terrenys era indiscutible perquè virtualment eren del consistori, tot i que no fàcticament, i malgrat la propietat indiqui possessió aquesta acabaria irremeiablement en mans de l'Ajuntament però en el moment dels fets era tàcita, no real. I és per aquestes raons que la defensa justifica l'absència d'engany i mala fe en l'actuació dels processats portant a col·lació el fet que cap administració va tractar de revocar la subvenció ni es va personar en la causa quan se li van oferir accions.

Poc li va importar al fiscal Joaquim Soldevila que l'alcalde no pogués donar una definició dels termes expropiació, disponibilitat i propietat més enllà de les entrades al diccionari perquè "en el moment d'expedir la certifiació sí ho sabia", tant ell com la secretària, ja que "l'acció es va executar conjuntament". Les qüestions filològiques no eren més que un parany per aconseguir dissipar qualsevol possibilitat d'atribuir l'entrega de la certificació falsa a un error fruit de la inexperiència o poca familiarització amb la terminologia legal. Coromina és alcalde des de l'any 1989 i Serra és secretària-interventora des de 1983. I malgrat aquesta dilatada experiència la secretària va assegurar durant el judici que "no em vaig plantejar que primer havia de pagar els terrenys per certificar que eren de l'Ajuntament". I va afegir que la situació estava resolta de forma administrativa per la sentència del Jurat d'Expropiació però no va esmentar el fet que als Jutjats d'Instrucció d'Olot hi ha en curs un altre procés obert contra l'alcalde i ella per un suposat delicte d'expropiació il·legal.

Ambdós processats eren coneixedors que existia un procediment Contenciós Administratiu contra la construcció del nou edifici consistorial, cosa que porta inevitablement aparellada la consulta amb advocats o serveis jurídics i, per tant, fa més difícil creure la inexistència d'un assessorament. Com també ho dificulta la redacció de l'acta d'ocupació dels terrenys expropiats quan ni alcalde ni secretària tenen formació jurídica.

El rellevant informe del ministeri públic va ser diligentment aprofitat per l'acusació particular -Jacint Planas- tan sols per precisar en els termes i evitar que la semàntica donés oxigen a la defensa per justificar l'absolució. Així si la certificació firmada per secretària i alcalde indicava "es disposa en ferm [dels terrenys]" significava que era indiscutible la seva titularitat però el 4 de juliol encara no eren propietat de l'Ajuntament.