Cuina de mal gust

L'art de la cuina de creació ha esdevingut una activitat que traspassa les fronteres dels fogons i s'ha convertit en un valor de prestigi equiparable al que associàvem a les virtuts intel·lectuals. Ja no trobem cap canal de televisió que no tingui el seu cuiner mediàtic o que no encabeixi en molts programes de la seva graella una recepta cuinada en directe. Els índexs d'audiència confirmen l'èxit d'aquesta proposta gastronòmica que també serveix per dinamitzar l'economia a través de la publicitat mig encoberta (product placement) dels productes que s'usen per cuinar. Youtube ha donat la fama a gent anònima que aprofita el moment gloriós de la cuina per guanyar-se uns diners tot mostrant unes dots culinàries a l'abast de tothom; o el cas de blocaires, com el germà de l'exjugador de bàsquet López Iturriaga, que sota el pseudònim d'El Comidista ja és una referència a les cuines de moltes llars. El que fins fa ben poc era un patrimoni custodiat per la mestressa de casa, una qüestió irrellevant per als comensals, ara és una activitat a la qual progressivament més homes que dones destinen una bona part del temps de tertúlia a intercanviar receptes. Hem d'agrair a una activitat domèstica que simbolitzava la desigualtat de la dona, el seu poder transformador social i la seva influència positiva en les relacions de gènere perquè ara saber cuinar, dominar els estris i saber moure's en el mercat són signes de prestigi i és cool.