El malestar contra les polítiques dels governs de Madrid i Catalunya es va tornar a expressar ahir als carrers, amb manifestacions massives. A la ciutat de Girona, milers de persones van recórrer el centre de la ciutat en una jornada que no va aconseguir alterar del tot la normalitat de la població. I és que els ciutadans no es van veure privats de gairebé cap servei i van poder comprar amb normalitat en gairebé tots els comerços. Tot i que les dades de consum elèctric detecten que en el conjunt de l'Estat, la vaga va ser secundada per menys treballadors que en la del mes de març, a Girona el seguiment de la vaga va ser similar. Les patronals el van xifrar a l'entorn del 10%, la Generalitat prop del 15% i els sindicats en més del 70%.

En el sector públic gironí, el seguiment va ser molt baix a Justícia i Sanitat, escàs a les escoles i a l'administració de la Generalitat, i força més elevat a la universitat. En els serveis, des de bars a restaurants passant per bancs i caixes, es va viure una jornada de normalitat.

No obstant això, en aquesta ocasió es van haver de lamentar alguns incidents. El més important el van protagonitzar algunes persones que al migdia d'ahir van participar en una marxa de sindicats alternatius. Van empastifar amb ous i pintura les oficines de diverses entitats i van destrossar l'entrada de la Cambra de Comerç, llançant-hi petards, pintura i escombraries. Segons fonts policials, van colpejar els Mossos d'Esquadra que intentaven impedir que hi entressin en massa, fet que va provocar ferides a la mà d'una caporal i contusions diverses a tres agents més.

No va ser l'única incidència de la jornada. A primera hora, a la seu que el Consorci del Transport Sanitari de Catalunya té a Girona van aparèixer nou ambulàncies amb les rodes punxades. Així mateix, al voltant del campus del Barri Vell de la UdG es van muntar barricades que impedien l'accés dels vehicles a la zona.

El transport de viatgers va ser un dels sectors més afectats, en complir-se únicament els serveis mínims. En canvi, l'aeroport Girona-Costa Brava va viure una jornada sense cap incident. Si fa dos anys l'activitat pràcticament es va aturar, ahir no es va suspendre cap vol.

Dolors Bassa, secretària general de la UGT a Girona, va destacar que "la vaga ha estat un èxit, i ha servit perquè tots aquells que pateixin les retallades enraonin i alcin la veu per canviar les polítiques i demanar que, ara, s'ataqui els poderosos".

"La nostra classe treballadora és un malalt a qui les reformes han sotmès a tres operacions a cor obert, però avui, un altre cop, ha tornat a demostrar la seva vitalitat, per denunciar que les reformes només empobreixen els treballadors", va dir el seu homòleg a CCOO, Bartomeu Compte.

En canvi, des de les patronals gironines la jornada va tenir lectures molt diferents, amb xifres de seguiment que demostren que la majoria del país no està per aturades i vol treballar.

Pel que fa al conjunt de l'Estat, milers de ciutadans -800.000 segons fonts del ministeri de l'Interior- es van manifestar a les principals capitals per mostrar el seu rebuig a les mesures d'austeritat, en una jornada de vaga general a Espanya i a Portugal, de seguiment desigual, i de protestes en altres països europeus. Madrid i Barcelona van protagonitzar les protestes més nombroses, amb prop d'un milió de manifestants en cadascuna de les ciutats, segons els sindicats convocants, que el Ministeri de l'Interior va reduir a 35.000 i 57.000, respectivament.

UGT i CCOO van xifrar el seguiment de l'atura en més del 75% a tot Espanya. Els seus secretaris generals, Cándido Méndez, i Ignacio Fernández Toxo, van celebrar l'"èxit" de la vaga general i van exigir al Govern que deixi d'estar "agenollat" davant les retallades impostos pel BCE i Alemanya.

La "jornada d'acció" convocada avui per la Confederació de Sindicats Europeus (CES) va ser la primera a fer coincidir dues vagues generals en sengles Estats membres, amb manifestacions, vagues sectorials i altres accions en pràcticament tota la UE.

Tot i que les protestes contra les polítiques d'austeritat van agafar una dimensió sense precedents a la Unió Europea des de l'inici de la crisi econòmica, els Governs i les institucions comunitàries insisteixen que no hi ha alternatives a l'esmentada estratègia econò?mica.