La pregunta sempre supera en importància la resposta. És Catalunya més independent que ahir a aquestes hores? La resposta oracular estableix que Artur Mas perd independència, a més de dotze escons. Ha caigut dret, en les quartes eleccions catalanes en nou anys. S'ha complicat la vida, l'error més greu que pot cometre un polític. Si la "majoria excepcional" avalava una consulta independentista, la majoria condicional d'ahir a la nit qüestiona fins i tot la permanència del president català al capdavant de la Generalitat.
Segueix sent l'economia, estúpids, encara que resulti més entretingut parlar d'independentisme. Cap sondeig va apreciar el marge de la caiguda de CiU, els enquestadors van baixar de la ciència estadística per deixar-se embriagar per la gegantina manifestació de l'11-S. Els resultats d'ahir avalen els qui van advertir el mateix grau de descontentament social que d'ànsia d'independència en la cita multitudinària.
Les derrotes sempre són absolutes, però les victòries es mesuren respecte a les expectatives. D'aquí que el vencedor Mas hagi perdut el seu paper de paladí independentista, però també s'ha debilitat la crossa que li deixava el PP. El president català pot mantenir el seu ultimàtum independentista al costat d'ERC, o abonar-se al federalisme amb el PSC. No obstant això, el ?desen?gany, que no patacada, obliga a matisar que el PSC és tercer, a una distància de 30 diputats respecte a CiU. I que la coalició governant supera àmpliament el conglomerat de populars i socialistes, que tornen a estavellar-se en una nacionalitat històrica.
CiU és l'únic partit que pot governar Catalunya, però l'auge del vot netament secessionista d'ERC -encara que per sota del seu cim de 2003- demostra que el seny independentista no es fia de les proclames de Mas. El debat sobiranista li ha servit a Esquerra per tornar a tancar les ferides que li va deixar el tripartit, encara que és més fàcil oscil·lar en els seus marges que llançar un assalt a la majoria absoluta. A més, ERC també ha engendrat una dissidència activa en les CUP o Candidatura d'Unitat Popular.
Els socialistes prossegueixen impassibles el seu enfonsament, sense perspectives de curació i rosegats per IC/IU. Tampoc Rajoy és l'antídot contra Mas. La sorollosa líder del PP català no pot refugiar-se en el seu millor resultat absolut, quan ha permès que Ciutadans aconsegueixi nou escons. Aquest partit genuïnament anticatalanista ha capitanejat amb rèdits espectaculars l'oposició a la independència. És un èxit personal d'Albert Rivera, el candidat al qual adoren secretament les seves enemigues ideològiques.
Messi és més que Mas, i el davanter tampoc va fallar ahir a la nit. Les eleccions catalanes han demostrat així mateix que populars i socialistes ja no són imprescindibles per muntar un bon espectacle electoral. Al contrari, solen espatllar-lo. En l'últim mes s'han disputat 300 escons autonòmics, dels quals UPD n'ha obtingut un. L'alternativa, sens dubte.
