Ha estat una bufetada històrica. A uns ens ha sorprès menys que a altres. Tanmateix, la clatellada ha superat tot el que era imaginable. Hauria de portar necessàriament a la dimissió d'Artur Mas si no es vol que el dany futur per a CDC i fins i tot UDC sigui encara pitjor. Però la reacció de Mas, per a qui no hauria passat res, augura el pitjor.

En la seva tardana intervenció d'ahir es va comportar com un autista consagrat. El món canvia -perquè ell l'empitjora- però Mas no reacciona. A quin país d' Europa es trobaria un personatge i un comportament d'aquest tipus? Mas es va lliurar a l'aventurisme demagògic, populista, sense nord, ni cap moderació, i ha perdut. Una llarga agonia seria també la de CiU.

L'independentisme, com l'anarcosindicalisme, el trotskisme i moltes ideologies que per uns no són extremes -i no cito les d'extrema dreta- tenen cabuda en el nostre marc constitucional. Es poden expressar, difondre, amb uns límits mínims molt semblants arreu d'Europa.

El que no pot fer-se és usar-les com ha fet Mas, i menys en un país que ha passat per tantes guerres civils. Escoltaves Mas i creies somniar. No podia ser que un dia ?digués una cosa i al següent una altra de pitjor, sempre amb un radicalisme insensat, provocador, mancat de voluntat d'argumentar.

Va ser triar per fer de mosso de la masia de Pujol i les circumstàncies el van portar a fer de masover mentre s'esperava l'arribada del fill de l'amo, Oriol Pujol. Per això es va efectuar, gràcies a una esgarrifosa maniobra de control i manipulació dels mitjans de comunicació social.

Mai no s'havia arribat a tan alt grau de manipulació, des de la fi del franquisme. Espero i confio que algú - o alguns - n'escriguin llibres. A França ja s'hauria fet.

En tot cas, es complia un axioma. La primera víctima de les ?guerres és la llibertat d' informació. Per això aquest tema ara s'ha de posar sobre la taula, sigui quines siguin les majories o minories en el Parlament. Si tots els diaris ?haguessin tingut la dignitat i el distanciament dels radicalismes militants que ha tingut DdG no s'hagués pogut arribar tan lluny. Ara i com diu un aforisme jurídic s'ha d'anar a la causa mediàtica ( no l'única, però clau) del dany causat.

Cal fer-ho pel bé de CDC i UDC. En tenen la possibilitat. Francament, Mas ha arribat tan lluny que no m'importa gens que pugui fer una mica de víctima propiciatòria. Ell volia destrossar, i en part ho assolí, la pau social, drets elementals, com els de l'Estat del Benestar, que posà en lloc destacat, i després ignorat, en el seu programa del 2010. Mas ha estat excessiu en tot. I ara s'ha vist que ha dividit la societat catalana com mai ningú ho havia fet des de la mort del dictador.

Un meu amic em diu que Mas ha aconseguit una fractura que Franco va cercar, per altres vies, i no va poder aconseguir. Ara s'hauran de recompondre elements mínims de convivència social. Tothom ho diu, i si algú en dubta li en puc donar exemples precisos, amb pèls i senyals.

Alguns nacionalistes han cregut i creuen que precisament destacar una llengua, una història, una cultura pot ser un camí per poder conviure millor en un món que és de tots i on també fa falta un sentit d'humanitat, de vida humana compartida per tots, cada dia més.

Això Mas no ho ha entès. El devora només una passió de poder que el seu físic de nen educat i ben pentinat havia amagat. Però un nombre creixent d'electors han sabut detectar la seva autèntica naturalesa i valorar bé els seus malignes actes. Treure'l de la vida política ha esdevingut urgent. A CiU cada dia ho veuen més persones, i sobretot més ho confessen. Ànims a tots ells i a tots nosaltres.