Es una llarga silueta retallada capriciosament en la llum glauca d'un matí de febrer. Entre queixals de granit i de pissarra, tacats de verds i ocres, unes vaques calmoses pasturen rodejades de matolls, mentre el Pirineu, cansat, intenta allargar el braç fins a la Mediterrània, la gran mare d'on neixen tots els mites, totes les llegendes i tots els records.
Una carretera sinuosa puja d'Espolla fins al coll de Banyuls i després baixa fins a la Marenda, entre vinyes de raïm dolç, mimoses que esclaten en un groc intensíssim i plàtans de gepa centenària; allà una franja de platges sembrades de còdols, delimita definitivament la frontera entre la terra i el mar, l'única frontera física possible en un país marcat pel mateix paisatge, per la mateixa cultura i pels mateixos noms gravats en les làpides dels cementiris.
L'Albera és terra de pas, de traginers i contrabandistes, d'exilis i migracions, una terra on la història -des del primer capítol- s'ha escrit a peu d'obra, amb sang, suor i llàgrimes.
A Sant Quirze de Colera, encara s'hi passeja l'ombra d'un passat de monestirs i castells, a Banyuls -ocult en una vall frondosa- un museu serva el record de l'escultor Maillol i al cementiri de Cotlliure el poeta Antonio Machado descansa sota uns grans xiprers, testimoni mut d'aquest població que va veure, en un dia de febrer com avui, una república derrotada que desfilava, potser, per no tornar mai més.
Vora el moll d'aquesta vila, en un quiosc, i tal vegada per donar fe que el temps passa, la portada del Paris-Mach anuncia que Benet XVI ha renunciat al papat.
