De la vuitantena de jutges i magistrats que componen els nou partits judicials de la província només 26 van sumar-se a la vaga convocada a tot Espanya per protestar contra les reformes en matèria de justícia empreses pel ministre del ram, Alberto Ruiz-Gallardón. No obstant, al partit judicial de Girona els vaguistes van arribar a la meitat. Les dades facilitades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) posen de manifest el poc seguiment de la convocatòria: un 33,84%. És a dir, dels 789 jutges i magistrats que hi ha a Catalunya només 267 han donat suport a l'aturada. Si es comptabilitza en l'àmbit estatal, el seguiment de la convocatòria va situar-se en un 62%.

Al partit judicial de Girona només la meitat dels jutges van seguir la vaga convocada a tot l'Estat per diverses associacions de jutges i fiscals. També li va donar suport el Col·legi d'Advocats de Girona. D'aquesta manera dels 24 jutges titutlars -un va cessar ahir mateix- només 11 van secundar la vaga.

En l'àmbit civil el seguiment va ser d'un 67%, en el mercantil el 100%, a instrucció el 67%, en el contenciós també del 67% i en l'àmbit penal el 0% perquè cap de les sis jutgesses van sumar-se a la convocatòria i, per tant, van celebrar les vistes assenyalades per a la jornada d'ahir.

Pel que fa a l'Audiència de Girona, cinc magistrats de la secció civil van decidir no treballar i dos de les seccions penals també van secundar la vaga. Pel que fa a assenyalaments, almenys sis jutjats van haver de suspendre els judicis que tenien previstos per a aquest dimecres, tot i que no en va transcendir el nombre total.

La d'aquest dimecres ha estat la tercera vaga de la democràcia convocada per jutges i la primera que proposen conjuntament jutges i fiscals. La portaveu dels vaguistes a la província, Olga Bautista, va deixar clar que es tracta d'una vaga convocada contra les reformes que proposa el ministre de Justícia perquè no n'hi ha "cap" que serveixi per millorar la justícia.

Els jutges gironins van estar especialment crítics amb la imposició de taxes. Segons Bautista, l'únic que faran és restringir l'accés de la ciutadania a la justícia i anirà en perjudici sobretot del torn d'ofici i de les persones que no tinguin recursos per pagar-se un advocat. "El que proposen és recaptar per recaptar", va indicar Bautista.

El seguiment a Catalunya

A la Ciutat de la Justícia ubicada a l'Hospitalet de Llobregat la concentració de jutges, fiscals i funcionaris va ser nombrosa. Sense anar més lluny, el nombre total de jutges i magistrats que van secundar la vaga a la província de Barcelona va arribar a 189. Els concentrats van criticar l'atac a la independència del poder judicial, així com de la precarització de les condicions de feina. A la província de Lleida van ser 11 els jutges i fiscals que van sumar-se a la jornada de protesta mentre que a Tarragona van ser 41.

Les reformes del ministre

Els principals punts de discrepància entre els professionals de la justícia i el ministre Ruiz-Gallardón, passen per l'increment de les taxes judicials que impedeixen a una part de la societat recórrer als tribunals per raons econòmiques; la reforma de la Llei Orgància del Poder Judicial que pretén prescindir dels jutges substituts i, a més, polititza l'elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial perquè no es permetrà als jutges que s'escullin entre ells sinó que el Congrès i el Senat controlaran els nomenaments. També preveu privatitzar la gestió dels registres Civils, Mercantils i de la Propietat.

Marxa enrere

Ahir mateix, el Ministeri de Justícia va anunciar a la defensora del poble que reduirà en un 80% les taxes judicials variables de les persones físiques en primera instància i en recursos en la jurisdicció civil, contenciós-administrativa i social. A més, tornarà les taxes cobrades als beneficiaris de la justícia gratuïta. Per això, la defensora del poble, Soledad Becerril, ha decidit no interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra les taxes judicials.