S'acaba l'estiu i les vacances i tanquem una etapa en la qual hem gaudit de lectures apinyades en llargues llistes engruixides durant tot l'hivern. Llibres amb títols ostentosos i que proposen ficcions aparentment inútils amb les quals només gaudim i res més, com si aquest efecte no fos un bon motiu per convèncer-nos de la seva lectura. El cas és que la raó utilitària ha arribat a l'àmbit de la cultura i, especialment, al temps que destinem als llibres que a priori han de nodrir el nostre coneixement o ens han d'aportar temes per a la reflexió. Per això, les històries lúdiques, que tot just pretenen distreure'ns, ocupen les hores d'oci estival. Sense remordiments, amb la indolència que emergeix alhora que desterrem el despertador, la literatura considerada banal pel cànon acadèmic apareix com la més adient i beneficiosa. Narracions per a la contemplació i l'ensonyament, relats de detectius, herois fantàstics que volen esdevenir humans, intrigues amb secrets impossibles de desxifrar. El verisme coherent és el de menys, el que importa és que ens sedueixi i ens atrapi fins al punt que busquem l'ombra d'un pi solitari per gaudir d'un relat que no podem deixar. Són històries emocionants amb personatges de noms estranys, alguns reals i d'altres ficticis, que es mouen en una trama vigorosa i seductora amb un final que desitgem previsible. Són proses que s'adapten a les dimensions de l'interès del lector, veritables acordions literaris que ens traslladen a mons impossibles amb descripcions evitables. Històries entranyables, fantàstiques, aventureres o romàntiques, totes formen part d'aquesta galeria literària que ens refresquen l'estiu.
