Els principals clubs del futbol espanyol, sobretot el Barça i el Madrid, s'han dedicat a passar la mà per la cara a la flor i nata del futbol europeu amb la superioritat que dóna tenir els dos millors jugadors del món i les plantilles més cares del planeta, la qual cosa els dóna un potencial esportiu inigualable i la possibilitat de generar més ingressos que ningú. L'any passat, l'atzar, el joc o la UEFA, ja van començar a posar fre a aquesta hegemonia dels dos clubs més importants d'una de les economies més febles del continent. Ara són les mateixes autoritats polítiques de Brussel·les les que han pres la iniciativa i han anunciat l'obertura d'un expedient per les ajudes públiques il·legals a set equips de la lliga espanyols. En la majoria dels casos, i sobretot pel que fa als clubs més grans, la qüestió se centra en els avantatges fiscals que els atorga el fet que no se'ls hagi obligat a convertir-se en Societats Anònimes Esportives. Els clubs es defensen dient que no fan altra cosa que complir allò que els permet la legislació espanyola. Segurament tot plegat quedi en no res, però no es pot passar per alt el toc d'atenció que significa deixar en evidència els estats que apliquen retallades mentre mantenen subvencions indirectes a sectors no de primera necessitat. No estem parlant només de futbol. Un cop superats els principals perills que han amenaçat la continuïtat de l'espai de l'euro hi ha qui ha decidit accelerar les passes cap a un espai fiscal homogeni que garanteixi una confluència cap a la igualtat entre els ciutadans i cap a l'equitat d'oportunitats per poder competir sota les mateixes regles. L'objectiu serà que ningú pugui jugar amb avantatge.
