La poeta polonesa i premi Nobel de literatura Wis?awa Szymborska va escriure crítica literària en diversos mitjans del seu país, però no es tractava de la crítica a l'ús, ella triava i comprava els llibres que volia comentar, que mai eren ben bé allò que nosaltres entenem per "novetats editorials". Sempre es tractava d'aquella mena de títols que els llibreters posen en els racons dels seus establiments: guies de viatge, manuals de bricolatge i tota mena de llibres marginals. Encara que, de fet, dels llibres en parlava poc, més aviat li donaven peu a deixar anar la seva finíssima veta sarcàstica i no pas necessàriament contra aquests llibres en concret, sinó contra el món en general.
Però Wis?awa Szymborska també era capaç, per exemple, de descriure en llenguatge poètic un viatge que mai havia fet a l'Himàlaia, on recordava el ieti en persona que, més enllà de les neus perpètues, a baix era dimecres i algú tocava el violí.
Probablement el ieti no necessita saber aquestes coses i la majoria dels mortals tampoc tenim per què llegir una crítica d'un manual de jardineria, però està bé que de tant en tant hi hagi gent que ho faci i que ens recordi que, més enllà de la realitat real i realitat virtual, hi ha altres mons poblats de coses menudes, tangibles i intangibles.
Potser avui no és dimecres, ni neva, però en la bola de vidre de la poesia, si la xarbotes, sempre hi podràs contemplar el paisatge blanc d'un hivern plausible, i veuràs que contra l'odi, l'estupidesa, el terror i la tortura, sempre es pot exhibir el somriure de les paraules i de les idees.
