Dimecres 30 de juliol. Onze del matí. Palau de la Moncloa. Aquesta és la data, l'hora i el lloc escollits per l'entrevista entre el president del govern d'Espanya, Mariano Rajoy, i el president de la Generalitat, Artur Mas. És la primera trobada dels dos mandataris des de fa un any. L'agost passat, Mas es va desplaçar discretament a Madrid per mantenir una reunió fora d'agenda amb Rajoy. La setmana que ve tots els focus estaran posats en la cimera. Aquesta ha estat la condició imposada per Rajoy, que no vol aparèixer com un polític dèbil disposat a fer concessions d'amagatotis per rebaixar la tensió política. Mas preferia una altra cita discreta, però s'ha avingut al format, convençut que seria pitjor donar arguments perquè l'acusin de mantenir una posició immobilista i intransigent que impossibilita el diàleg. En aquest sentit, el govern català reclama poder parlar de tot i fer-ho sense condicions. Mas afirma que ha arribat fins aquí no per voluntat pròpia, sinó donant resposta a una demanda majoritària de la societat catalana. Això el porta a demanar que, sigui quina sigui la solució que es proposi, aquesta passi per les urnes. Rajoy manté que no pot negociar allò que no està a les seves mans i que cedir en la celebració de la consulta seria manllevar la sobirania al poble espanyol. Amb aquest punt de partida només hi ha una confluència possible a mig camí: una proposta política de reforma constitucional que passi per les urnes al conjunt de l'Estat. Però no hi ha un clima adequat ni temps suficient per fer-la madurar. L'establiment de bases que permetessin avançar en consensos en altres àmbits serien, en tot cas, un símptoma que sí que hi ha interès a generar les condicions per fer-ho possible.
