Deu ser per deformació professional que no veig la necessitat o, millor dit, la pertinença de celebrar un congrés al voltant de l'amor. Perquè aquests esdeveniments acadèmics solen servir per difondre i compartir les recerques en totes les àrees de coneixement racional. El cas és que a Terol el novembre s'organitza un congrés sobre l'amor amb ponents de perfils tan diversos com la mediàtica Elsa Punset, el meu admirat escriptor i periodista Manuel Vicent, el tertulià televisiu Jimmy Giménez-Arnau o la monja dominica Sor Lucía Caram. Hem de pensar que l'objectiu és concitar punts de vista tan diferents com transgressors per apropar el públic assistent a un tema sobre el qual tothom té la seva opinió, sovint més empírica que racional. El punt de partida és reflexionar i parlar sobre l'amor en majúscules i, per tant, també del desamor, ?contrastant la idea universal de l'amor amb la que la modernitat ha portat, subjecta a normes socials i morals. L'organització ha demanat als conferenciants que preparin les seves exposicions responent a preguntes aparentment òbvies com ara què és l'amor, és possible ?acon?seguir-lo, què fa que ens enamorem o ens fa realment feliços l'amor? Desconec el poder de convocatòria d'aquesta trobada però em temo que tindrà tant d'èxit com el congrés sobre la felicitat que el mateix comitè va organitzar l'any passat, la qual cosa evidencia que de les emocions bàsiques no se'n sap mai prou. Tot i el que es pugui creure a simple vista, l'amor és un tema del qual tenim necessitat de saber a partir de la saviesa d'un altre perquè, com deia aquell, "que maco és l'amorÉ quan és maco".
