Ara fa una setmana, en aquesta columna, vaig cometre un error en anticipar un fet que no es va arribar a produir. Donava per descomptat que la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, seguint les ordres del Fiscal General de l'Estat, presentaria una querella contra el president i la vicepresidenta de la Generalitat així com previsiblement contra alguns consellers. Set dies després, no només no s'ha presentat la querella sinó que l'afer s'ha convertit en la manifestació més evident de l'impacte que està significant en les estructures de l'Estat l'evolució política a Catalunya. El pols entre el fiscal general, Eduardo Torres-Dulce, i els fiscals catalans, ha obligat a convocar per a avui la Junta de Fiscals de Sala. Sigui quina sigui la decisió que prengui Torres-Dulce, estarà sota la sospita de si ho fa per mantenir l'autoritat jeràrquica o per defensar l'ordre jurídic. No l'ajuden gens les declaracions del dirigent del PP Carlos Floriano, per a qui el problema és que els fiscals a Catalunya estan contaminats per "l'ambient nacionalista radical generat per la Generalitat i els poders oligàrquics fàctics". Per acabar-ho d'adobar, el cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra, Jaime Domínguez Buj, afirma que "quan la metròpoli es fa dèbil" és quan "es produeix la caiguda". És de suposar que els assessors de Rajoy no pensaven que l'anunci del seu viatge a Catalunya agafaria un aire de visita a les colònies ni que es podrien interpretar les poques hores que passarà aquí com un intent d'evitar contaminar-se. Per molt exasperant que resulti la passivitat del govern d'Espanya, no resulta tan corrosiva com algunes de les seves iniciatives.
