Avegades passen coses, com ara que bategin un divendres de novembre com un divendres negre i sortim a comprar perquè la palla va barata. Potser no teníem previst sortir a comprar res de nou, però la gràcia està aquí, pensar que la vida és agraïda. També és curiós que el mateix dia que ens lliurem a l'adquisició compulsiva d'articles més o menys prescindibles s'orquestri una altra gran campanya per recollir aliments. Es tracta d'agafar del prestatge del súper uns brics de llet, pasta, ampolles d'oli i pots de llegum per fer-nos un regal contra la mala consciència i amén. Davant d'aquestes cosetes de Primer Món, costa poc de fer demagògia: si un motiu pot servir per atacar la societat de consum, l'altre és aprofitat pels puristes per denunciar que amb un cop l'any no n'hi ha prou. És l'anvers i el revers de la mateixa moneda, el bé i el mal que conviuen sense que el bé teòric sigui tan bo ni el mal pràctic tan i tan dolent. Però n'hi ha que de tot això en fan una teoria. De la teoria es passa al credo. Del credo, al programa. Unes quantes proclames, aparicions a la televisió, un seguit de flaixos populistes i ja tens eslògan per a la tercera campanya, ara política: Podem!
Bona gent. Tant els que s'alcen contra la casta i el sistema com els desenganyats que diuen que els votaran. Però passa una altra cosa. Ni el Black Friday està als antípodes del Gran Recapte ni la fam està renyida amb el consum que genera feina i misses. Tot es retroalimenta. És com criticar La Marató perquè fa una tasca que hauria de fer l'Estat. És clar que podem, però mentre l'invent no es desinfla, n'hi ha que tiren pel dret i diuen: Fem!
